ENTRADA MASSIVA DE VANESSA CARDUI

LA MIGRADORA DELS CARDS AL PARC

Avui i des de fa uns dies estem assistint a una entrada massiva de la papallona Vanessa cardui L. coneguda en català com a migradora dels cards. Es tracta efectivament d'una espècie migradora que procedeix del nord d'Àfrica, del sud de la península Ibèrica o inclús de les Illes Canàries, i que en aquestes setmanes de primavera pot arribar a ser molt abundant en una gran diversitat d'ambients, com ara un parc urbà. Les hem vist molt actives pul·lulant sobre la vegetació, visitant flors diverses com les dels pittosporums o les dels Myioporum, dos arbustos ornamentals molt presents al Putxet. La seva parenta, Vanessa atalanta, que es pot veure gairebé tot l'any, també freqüenta el parc aquests dies. 

Vanessa cardui

Vanessa cardui sobre Pittosporum

Vanessa cardui sobre Myioporum

Vanessa atalanta


Encara es poden veure algun mastegatatxes i algun mosquiter de passa al parc

Ficedula hypoleuca



TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, abril 2026

MASTEGATATXES AL PARC

 IMATGES D'ABRIL AL PUTXET

L'abril és mes de pas de migradors, i uns ocells que no fallen cap any són els mastegatatxes i els mosquiters de passa. Dels primers troben una parella i algun altre exemplar ben actius durant el dia caçant mosquetes i altres petits insectes al vol, des dels trampolins estratègics que els hi ofereixen les branquetes dels cercis, les sòfores o els pins. Els mosquiters de passa i també algun mosquiter pàl·lid es mou frenètic entre el fullam d'aquests mateixos cercis, dels pins, alzines i oliveres i de tant en tant ens regalen la musicalitat accelerada de la seva refilada nupcial. Més inusual és la presència, uns pocs dies, d'un mosquiter xiulador, cercant preses de forma incansable en el fullam de les oliveres. Aconseguir una foto sembla aquest cop una missió impossible, tan se val. 

Aratingues que han trobat quelcom del seu interès a un terrat

El verdum a la sòfora

Tudons alimentant-se de lledons

Els nespres a punt de madurar, quí se'ls menjarà?

Mastegatatxes al Putxet

Ficedula hypoleuca

Vistosa florida de les fotinies, tan de moda actualment

Mosquiter de passa en un cercis del parc

La merla mascle ens observa amb curiositat i cap mena de por quan passem davant d'ell

TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, abril 2026

COTXA CUA-ROJA

 IMATGES D'ABRIL AL PARC

La florida d'arbustos i mates continua endavant al parc del Putxet. A l'esclat dels arbres de l'amor Cercis siliquastrum, amb una florida imponent que atrau l'atenció de tothom, se suma la florida de les espirees Spiraea cantonensis, de les acàcies Acacia retinodes, dels taginastes blaus, dels pittosporums, de les carolines, de les fotínies, de l'arç blanc i altres.

Es comencen a veure ocells migradors al parc, com és el cas del primer mastegatatxes, del primer mosquiter pàl·lid, del primer mosquiter de passa, de la primera cotxa cua-roja...

Aratinga mitrata = Psittacara mitratus

Florida dels arbres de l'amor Cercis siliquastrum

Cotxa cua-roja Phoenicurus phoenicurus

Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli

Sabor primaveral al parc

Spiraea cantonensis

Arç blanc Crataegus monogyna

Plectranthus neochilus

La sega rotunda de les plantes anuals al parc resulta ara inoportuna quan tants insectes podrien aprofitar per portar endavant la pol·linització

Sembla que algú ha perdut un conill al parc

Acacia retinoides

Fa uns dies que un minúscul ocellet asiàtic es mou pel brancatge d'un grup d'alzines i pins als jardins del Parc de Pedralbes. Detectat amb molta traça per la Vivian, una ornitòloga que freqüenta el parc, ha provocat un pas constant d'ornitòlegs delerosos de poder trobar-lo. Es tracta del menut mosquiter reietó Phylloscopus proregulus, que es mou de forma frenètica per la banda alta dels arbres i costa no poc obtenir bones i precises observacions.

Phylloscopus proregulus

TOTES LES FOTOS @ Jordi Cebrian, abril 2026

EL SOLAR DE LES ERUQUES

 MENYS ESPAIS VERDS

Els anys 2017 i 2018, pel mes de març i abril, els solars sota el pont de Vallcarca van quedar coberts d'un mantell multicolor de flors arvenses, entre les quals destacaven les eruques Eruca vesicaria. Amb un amic i llavors veí meu, biòleg CMC -al qual dedico aquesta entrada-, vam fer un escrit al respecte i inclús vam ser entrevistats per equips de TV locals, que es van voler fer ressò de la troballa. L'Eruca vesicaria, ruca en català, rúcula en castellà, és una herba ruderal de la família de les crucíferes, que és força abundant en terres de secà, a les comarques de Ponent, però, en canvi, és molt més rara al litoral. Aquests solars, que havien acollit una pista esportiva -molt utilitzada pel jovent del barri- i uns horts veïnals, ja se sabia que acabarien sent urbanitzats. L'any 2019 es van produir els primers indicis de transformació, però no ha estat fins a l'any passat que les obres d'urbanització han esdevingut una realitat inapel·lable i aquell antic espai ha quedat ocupat per dos edificis de gran mida. Les eruques ja han quedat com un record del passat, un cop més el formigó venç sobre el verd de la Natura.

Eruca vescaria

El solar a l'any 2018

Primers moviments d'obres a l'any 2019

Les darreres eruques abans de les obres

El solar ara, 2026

FRÈSIES A LA CREUETA

Un any més, pels volts de sant Josep, es produeix l'esclat de floracions de les belles frèsies Fressia refracta, una planta sud-africana de jardí que s'ha naturalitzat en aquest espai rocallós i feréstec del parc de la Creueta del Coll, una oportunitat ineludible per als insectes pol·linitzadors.

Allium neapolitanum

Fressia refracta

TOTES LES FOTOS @ Jordi Cebrian, març 2026