UN CARBASSÓ

 PUTXET POST DANA

Passa sovint que una planta agrícola apareix espontània allà on no li tocaria. Pot haver arribat de formes molt diverses, com ara pels ocells amb les seves dejeccions, llavors que s'usen per alimentar ocells de gàbia, per l'ús en jardineria del compost amb restes de menjar, etc. Aquests dies ha aparegut un peu de carbassó o similar (Cucurbita sp, potser Cucurbita pepo).

Els becs de coralls senegalesos aprofiten molts fonts diferents d'aliment, en especial plantes gramínies, com les del génere Setaria. 

Els tallarols de casquet ocupen amb els seus petits territoris bona part del parc i delaten la seva presència amb el tec-tec del seu reclam d'hivern. 

Tudó beu d'ua font

Carbassó espontani

Algú ha penjat aquesta minúsucla menjadora per a ocells

Estrildes alimentant-se de fruits de gramínies

Un xoriguer cerca preses al turó

Tallarol de casquet mascle

Totes les fotos © Jordi Cerbrian, novembre 2024

DESPRÉS DE LES PLUGES

 XORIGUER MOLESTAT

El temporal, que de forma tan tràgica i catastròfica ha afectat al País Valencià i Albacet, es va notar de manera molt més atenuada a la nostra àrea. La pluja, tanmateix, ha regat de forma generosa el parc, i el verd torna a ser present en forma de plantes anuals, com ara blets, melcoratges, morelles, etc., que entapissen el terra moll. Un xoriguer ha visitat més de dos dies el turó, però de seguida ha estat molestat per una colla de garses agresives, que el fan fora. El pit-roig afònic que cada any s'instal·la en una zona concreta del parc, hi torna a ser. El parc s'ha omplert de tallarols de casquet, que se senten aqui i allà. Les papallones Vanessa atalanta apareixen arreu aquests dies.

Vanessa atalanta, molt present s aquests dies

Serinus serinus

Bruel Regulus ignicapilla

El parc sota la pluja

Garsa aprofitant engrunes

Myiopsitta monachus menjant fruits de troana

Xoriguer en vol sobre el parc

Estrilda astrild

Erithacus rubecula, el pit-roig afònic

Abutilon grandiflora

© Jordi Cebrian, octubre 24

OLIVES I PIRACANTES

 ARATINGUES I VERDUMS

Els ocells del parc del Putxet aprofiten a fons els recursos que la vegetació ornamental del parc els hi ofereix. Les cotorres aratingues de cara vermella Aratinga mitrata (= Psittacara mitratus) devoren una gran varietat de fruits, com ara sòfores, mèlies, cons de cedres i xiprers i també olives verdes i madures. Els joves verdums de l'any s'atipen amb discreció de les baies madures o per madurar dels piracanta. També els coloms roquers (domèstics) les mengen amb delit. La persistent sequera, que les darreres pluges no ha solucionat ni de bon tros, ha deixat al parc en una situació de gran debilitat. Molts arbres han estat talats per tot el parc, reduint de forma manifesta la cobertura arbòria. 

Aratinga menjant olives

Verdums devorant fruits de piracanta

Com també ho fan els coloms

Bec de corall senegalès jove

Una triste imatge del parc

© Jordi Cebrian, setembre 2024

UN AGAPORNIS AL PUTXET

 CRIDÒRIA D'ARATINGUES

Les aratingues de cara vermella Aratinga mitrata (= Psittacara mitratus) porten uns dies molt revolucionades, freqüentant els terrats i balconades d'alguns edificis del carrer Marmellà, on han trobat segurament un possible i desitjat trofeu tròfic, tot provocant una cridòria explosiva, potent i persistent, que atrau l'atenció d'alguns soferts passejants sota la canícula. Avui un altre reclam de lloro s'ha sumat a l'orquestració psitàcica, un reclam més dèbil i no pas tan persistent. No ens costa descobrir a qui pertany. Un exemplar d'Inseparable Agapornis (potser roseicapilla) s'ha afegit a les aratingus en el seu discurs i les seves volades, i el veiem cuidant-se les plomes al damunt d'una antena. És probablement un exemplar escapat de gàbia o similar i el seu destí és més aviat incert. Hem vist al parc altres ocells escapats, com el lloro nimfa o el canari. Són presències que no van més enllà d'uns pocs dies. 

Agapornis

Aratinga mitrata

Jordi Cebrian © Agost 2024

OCELLS SOTA EL PLUGIM

 FLORACIONS D'ABRIL

Diumenge grissot, amb plugims febles, a l'espera d'un dilluns més plujós, però ja es veurà. Uns pocs tolls d'aigua a terra, pendents relliscosos, menys gent al parc. Molts ocells entonant els seus cants nupcials. Observacions gairebé en blanc i negre. Pocs migrants. El mastegatatxes ens visita un dia, però no pas avui. Canta el tallarol de casquet des d'un Cercis, també ho fan els freqüents tallarols de capnegre, els verdums i els gafarrons, una mallerenga petita i una carbonera. Se sent el raspinell i el bruel, d'aquest almenys uns quatre. De pit-rojos en detectem només tres, tímids i fugissers. Les fulles de les alzines del carrer Marmellà, infectades de minúsculs pugons, són visitades per becs de corall, tallarols capnegre i també pardals, que semblen satisfets amb l'abundant provisió de pugons que troben a la cara interna de les fulles. De plantes florides, siguin ornamentals o espontànies, ara a l'abril trobem una bona varietat, per bé que menys que altres anys. I d'insectes pol·linitzadors, ben pocs, la qual cosa és preocupant. 

Stachys ocymastrum

Crataegus monogyna

Esport al mirador

Cestrum parquii

Ruta graveolens

Pittosporum tobira

Pyracantha crenata

Pallenis spinosa

Les belles flors de la mèlia

Lotus ornithopioides

Lavatera cretica

Gladiolus communis

Galium aparine

Bignonia unguis-cati

Sylvia atricapilla

Parus ater

Erithacus rubecula

Ficedula hypoleuca

Estrilda astrild cercant pugons

Totes les fotos © Jordi Cebrian, abril 2024