EL SOLAR DE LES ERUQUES

 MENYS ESPAIS VERDS

Els anys 2017 i 2018, pel mes de març i abril, els solars sota el pont de Vallcarca van quedar coberts d'un mantell multicolor de flors arvenses, entre les quals destacaven les eruques Eruca vesicaria. Amb un amic i llavors veí meu, biòleg CMC -al qual dedico aquesta entrada-, vam fer un escrit al respecte i inclús vam ser entrevistats per equips de TV locals, que es van voler fer ressò de la troballa. L'Eruca vesicaria, ruca en català, rúcula en castellà, és una herba ruderal de la família de les crucíferes, que és força abundant en terres de secà, a les comarques de Ponent, però, en canvi, és molt més rara al litoral. Aquests solars, que havien acollit una pista esportiva -molt utilitzada pel jovent del barri- i uns horts veïnals, ja se sabia que acabarien sent urbanitzats. L'any 2019 es van produir els primers indicis de transformació, però no ha estat fins a l'any passat que les obres d'urbanització han esdevingut una realitat inapel·lable i aquell antic espai ha quedat ocupat per dos edificis de gran mida. Les eruques ja han quedat com un record del passat, un cop més el formigó venç sobre el verd de la Natura.

Eruca vescaria

El solar a l'any 2018

Primers moviments d'obres a l'any 2019

Les darreres eruques abans de les obres

El solar ara, 2026

FRÈSIES A LA CREUETA

Un any més, pels volts de sant Josep, es produeix l'esclat de floracions de les belles frèsies Fressia refracta, una planta sud-africana de jardí que s'ha naturalitzat en aquest espai rocallós i feréstec del parc de la Creueta del Coll, una oportunitat ineludible per als insectes pol·linitzadors.

Allium neapolitanum

Fressia refracta

TOTES LES FOTOS @ Jordi Cebrian, març 2026

PRIMERS INDICIS DE PRIMAVERA

 ES PLANTEN NOUS PINS

Un bon grapat de plantes, tant de jardineria com especialment d'espontànies, comencen a florir. Els arbres de l'amor Cercis siliquatrum ja apunten els primers branquillons amb flors, encara que no tots els individus d'aquesta espècie es troben en el mateix estat de floració. Altres espècies ornamentals que mostren la seva florida són les abundants carolines Coronilla valentina, els primers taginastes blaus Echium fastuosum, per bé que molts exemplars es troben encara aponcellats, dels alfals arboris, de les lavandes, dels gessamins grocs i dels myioporums australians. Quant a les plantes espontànies les floracions primerenques són ja força abundants: Erodium malacoides, Mercurialis annua, Silene gallica, Alyssum maritimum, Echium vulgare, Oxalis pes-caprae, Fumaria capreolata, Calendula arvensis, Reseda lutea, Geranium molle, etc.

Aratinga mitrata, sempre tant sorolloses

Les primeres floracions dels Cercis

Raspinell

Els coloms s'arrepleguen per a aprofitar les engrunes que hom els hi serveix a diari

La tòrtora se suma al festí

Les carolines en flor

Els primes taginastes blaus en flor, una evocació de les Canàries

Echium vulgare

Herbassar florit amb èquiums i cap-blancs

Fumaria capreolata

Jasminum mesnyi, gessamí groc

Muscari neglectum

Cotxa fumada

Garsa beu d'un toll d'agua de la pluja

Silene gallica

Tórtora turca

Vanessa cardui

Rhamnus alaternus, aladern florit

Turdus merula

La caiguda de molts pins aquesta temporada d'hivern, tan generosa en pluges, és ben palesa a tot el parc, sobretot al sector superior, on la falta d'aquests arbres fa la sensació d'uns espais més oberts. Les soques d'aquests pins perduts es veuen aquí i allà, com un recordatori de la força inexpugnable de la natura. Uns pocs pins joves s'han plantat per tractar de compensar aquesta pèrdua de cobertura arbòria, però hi hauran de transcórrer molts i molts anys perquè arribin a assolir l'alçada dels pins caiguts. 

Nous pins recent plantats

Inclinacions perilloses

Un munt de soques talades apareixen per tot el parc

La pineda perd consistència

Tolls de la pluja

TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, març 2026