COTORRES DEVORANT OLIVES
Des de fa uns 10-15 anys endarrere el parc del Putxet ha canviat molt i en molts aspectes. Ara els sons que més sentim, de forma més marcada i insistent, són els reclams més o menys estridents de les diferents cotorres que pul·lulen pel parc, en especial les aratingues de cara vermella Psittacara mitratus, que són molt sorolloses i es mouen molt per dins del parc, per tot el barri i més enllà. Tanmateix, les aratingues es van començar a veure al parc vers l’any 1995 i les cotorres de pit gris o argentines ja es veien des de molt abans, però de manera molt més discreta i esparsa. En canvi, avui dia, el reclam de les cotorres, tants les argentines, com aratingues i cotorres de kramer, ha esdevingut la melodía de fons del Putxet i gairebé de la ciutat sencera, encara que no tothom ho acabi percebent. Les aratingues, en aquests dies d’agost, estan molt atrafegades menjant olives en oliveres disperses per tot el parc, però també n'aprofiten cons de xiprer i llegums de sòfora, entre la seva variada dieta urbana. Abans hi trobaves més pardals, que han esdevingut tan dramàticament escassos, en canvi avui dia abunden, juntament amb les cotorres, els tudons i els gavians, les garses i els estornells, però segueixen sent freqüents els tallarols de cap negre, els verdums, els gafarrons, les diferents mallerengues i les merles. I un altre so que hi ha irromput amb força és el que profereixen uns ocells minúsculs, d'origen africà, que es mouen en grups frenètics per la vegetació, els becs de corall senegalesos, que són abundants al parc, al barri, a la ciutat, quan abans gairebé no se'n veien.
El parc ha canviat molt i en molts aspectes, com dèiem. Des del temps de la pandèmia, la presència de gossos ha esdevingut rotunda i explosiva, de vegades certament asfixiant. L' ingrat perfum dels pixums i de les deposicions sòlides d'aquests adorables animalons és especialment intens i desagradable a l’estiu, reforçat per la calor, però és just reconèixer que la major part de la gent procura llençar aigua sobre els pixums i recollir les deposicions sòlides per dipositar-les a les papereres. Ara el parc, com altres parcs de la ciutat, compte amb un espai clos, tancat amb doble filtre, on els gossos poden campar lliures i deslligats i interactuar amb els altres cans, tot aixecant núvols de pols en les seves corredisses. El grinyol que es produeix en obrir i tancar les portes d'accés s'ha incorporat a la melodia rutinària del parc.
El parc ha canviat molt i en molts aspectes. Ara se sent molt parlar en rus o ucrainès, en italià, en anglès, en alemany, en xinès, en accent argentí o uruguaià, la qual cosa demostra que el barri ha esdevingut més divers, més cosmopolita.
També és nova la presència de campaments improvisats al parc, ocupats per persones sense llar, generalment immigrants del nord de l'Àfrica. Abans hi podies trobar-te un parell de tendes de campanya ben amagades en la vegetació, els ocupants de les quals solien ser persones del país. Ara són estrangers, la majoria joves, que no es poden permetre els lloguers disparats d’aquesta ciutat de moda, catapultada pel turisme en què s'ha convertit Barcelona. Hem arribat a comptar fins a set emplaçaments diferents al parc, uns de molt amagats, altres ben exposats, amb força brutícia al seu entorn. No estaria bé treure fotos de les tendes i dels matalassos que aquestes persones ocupen, per respecte a la selva intimitat i per respecte també a la seva situació de dramàtica vulnerabilitat a la que estan exposats. Hem vist inclús trampes per a capturar rates, amb la rata dins, la qual cosa il·lustra de forma evident les condiciones en que aquesta gent es veu obligada a viure i els problemes que ha d’afrontar en el seu dia a dia. El desitjable seria que no estiguessin aquí, que l’ajuntament o l'estat els poguessin acollir en algun centre digne on fos possible accedir a dutxes, llits i menjar, i potser incús a una feina remunerada. La seva presència, que ens interpel·la, no deixa de ser una mostra més de la deriva al col.lapse a la qual ens veiem abocats en tants i tants aspectes.
 |
| Becs de corall senegalessos |
 |
| Sargantana Podarcis hispanica |
 |
| Bupleurum fruticosum |
 |
| Merla aprofitant envàs per a beure aigua |
 |
| Mallerenga emplomallada |
 |
| Mallerenga petita |
 |
| Leptotes pyrithous ? |
 |
| Iphiclides feisthalmelii, bon moment per a les papallones |
 |
| Papilio macaon |
 |
| Cotorra argentina |
 |
| Aratingues devorant olives |
 |
| Verdum jove |
 |
| Euphorbia prostrata |
 |
| El gaig segueix al parc, molt discret |
 |
| Niu de Myiopsitta |
TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, agost 2026
