26 abril 2020

Temps de confinament

Abril 2020


DEL MASTEGATATXES AL BRUEL



Seguim immersos en l'estricte i exagerat confinament. Cal tenir paciència. Trobem indicis clars de què la gent la comença a esgotar, la paciència, i una certa tendència a la relaxació es palpa a l'ambient. El diumenge 26, amb la programada mesura de desconfinament puntual per a la canalla, al barri, com hi haurà succeït a tota la ciutat, es produeix una efervescència infantil, i nombroses famílies amb nens es llencen al carrer per gaudir d'uns minuts de llibertat ben merescuda. El comportament majoritari resulta exemplar, tant per part dels pares com dels petits. Caminen amb els seus pares, ben agrupadets, guardant les distàncies amb els altres passejadors, uns juguen amb els seus patinets, altres porten les seves bicicletes, de pilotes, ben poques. Estava no recomanat. Tanmateix aquest primer dia de sortida de nens i nenes gairebé no en veiem d'ocells. L'esclat infantil els fa emmudir els cants i els ocells sembla que es repleguen parc endins. Però els dies precedents hem seguit gaudint d'interessants observacions. Apareixen noves espècies migradores, com la piula dels arbres, que s'atura sobre la copa d'un pi per reposar una estona en el seu llarg viatge. Per la seva banda, les alzines són visitades, a part de pels tallarols, els mosquiters de passa i les mallerengues, també per un mascle excitat de bruel i per una parella de mastegatatxes, que captura insectes des de les branquetes exteriors o s'atura sobre la tanca de la rampa. 

Mastegatatxes Ficedula hypoleuca

Tallarol capnegre Sylvia melanicephala


Bec de corall Estrilda astrild

Garsa Pica pica

Piula dels arbres Anthus trivialis

Bruel Regulus ignicapilla

Merlot Turdus merula

Nens i nenes poden sortir per primer dia


A la Muntanya Pelada ha pujat avui molta gent

Els Mossos vigilant des de l'aire

Hi ha qui no dubta en saltar-se la reixa d'entrada al parc

© Jordi Cebrian, 2020

22 abril 2020



Observacions des del confinament

Abril 2020


OCELLS SOTA LA PLUJA


Aquests dies de pluges intenses i persistents l'activitat ocellaire ha estat aparentment més minsa, però no pas inexistent. Formen grans volades els falciots i els ballesters, omplint vespres i matinades amb els seus xiscles. Sentim en la llunyania el primer rossinyol, amb el seu cant potent i variat. Un mastegatatxes captura insectes des del Cercis, ja ben cobert de fulles tendres. Mosquiters de passa i tallarols cap-negre segueixen explorant el brancatge de les alzines per capturar pugons sense descans. La pluja cau amb força sobre el merlot orgullós, que albira des d'un fanal el seu territori per detectar cucs o caragols que escup el terra xop. Una parella de becs de coralls de cua negra s'aturen a les alzines, tot pronunciant el seu reclam metàl·lic i agut. Els xoriguers apareixen de tant en tant provocant el pànic entre els petits moixons i el menyspreu descarat de les garses. I de cop, com sol passar en dies de temporal, ens apareix una sorpresa, un ocell migrador, una femella de cotxa cua-roja, que s'atura un breu instant sobre la tanca.


Xoriguer cercant víctimes al parc

Mosquiter xiulador Phylloscopus sibilatrix

Mosquiter de passa Phylloscopus trochillus

Tallarol cap-negre Sylvia melanocephala, sota la pluja




Merlot Turdus merula sota la pluja intensa




Parella de becs de corall cua negra Estrilda troglodytes


Colom visitant el nostre balcó

La pluja és generosa
Cotxa cua-roja Phoenicurus phoenicurus

© Jordi Cebrian, 2020

19 abril 2020

Observacions des del confinament
Abril 2020


ELS PUGONS DE LES ALZINES I LES MALLERENGUES



La primera barrera verda més enllà del meu balcó amb la qual es troba la meva mirada encuriosida està formada per una filera de sis joves alzines de carrer. Una parella de tallarols cap-negre les visiten tot sovint, al llarg del dia, però no són pas els únics ocells que es veuen atrets. Mallerengues blaves, mallerengues emplomallades, mallerengues carboneres, mallerengues petites, tallarols de casquet, becs de corall, mosquiters comuns i ara en època de pas migratori, també mosquiters de passa se sumen a la festa. Però, que hi busquen? Els ocells es belluguen frenètics per dins de la copa dels arbres, pujant i baixant per les branquetes internes i externes amb l'agilitat d'un equilibrista, tot furgant per la cara interior de les fulles per mirar de capturar minúscules preses. Quines preses són aquestes?
Havent agafat un petit feix de fulles a l'atzar i mirant-les amb lupa descobrim la presència d'unes criatures molt diminutes. Després de capbussar-nos per internet i de comentar-lo amb un amic, RRS, tots dos hem arribat a la conclusió que poden ser pugons paràsits del gènere Myzocallis, de la família dels Aphididae. Es tractaria d'exemplars immaturs, no voladors, de cos arrodonit amb escates transversals i color sorra clara, de l'espècie schreiberi, castanicola o picta. És de suposar què és això el que cerquen i devoren amb delit els petits ocells insectívors, i que els convida a visitar les alzines dia rere dia, especialment els tallarols i les mallerengues blaves. Per la mida d'aquests ocells, menjar-se un d'aquest pugons podria ser l'equivalent per a nosaltres de cruspir-nos una cirera grossa. Aquestes alzines constitueixen per a ells un rebost abundant d'aquests diminuts insectes, com un jardí de suculentes cireres per a nosaltres. 



Pugó del gènere Myzocallis


Mirada amb lupa

Fulles d'alzina afectades pel pugó



Informació del pugó del web inflluentialpoints.com

Tallarol capnegre Sylvia melanocephala



Tallarol de casquet Sylvia atricapilla, femella

Mosquiter de passa Phylloscopus trochillus


Mosquiter comú Phylloscopus collybita

Mallerenga blava Parus caeruleus = Cyanistes caeruleus



Mallerenga emplomallada Parus cristatus = Lophophanes cristatus


Mallerenga petita Parus ater = Periparus ater

Bec de corall Estrilda astrild

Cotorra de pit gris Myopsitta monachus


© Jordi Cebrian, 2020


13 abril 2020

Abril 2020

Observacions des del confinament

I ELS PARDALS HI TORNEN


Avui, dilluns de Pasqua, plou amb ganes sobre la ciutat. Els dies anteriors en canvi lluïa el sol, de vegades un sol més esmorteït o amb pocs núvols. Seguim confinats, resignats a mirar el món des de les nostres posicions de recolliment.
Han arribat els falciots negres i els seus crits aguts ens recorden que la primavera ja està molt ancorada. Les mallerengues blaves i les emplomallades visiten també les alzines de davant de casa cercant petites preses a l'interior de les fulles. Les cotorres de pit gris també hi venen i recullen fulles d'alzina per als seus nius descomunals. I les veiem volant amunt i avall portant llargues branquetes apressades amb el bec. I han tornat els pardals, que darrerament era ben difícils de veure al turó del Putxet, i s'aturen sobre les tanques de l'escola bressol i fan fressa amb la seva cridòria d'excitament nupcial. Potser un efecte més d'aquest procés excepcional que patim els humans, de passar d'engabiadors a engabiats. Famílies de gafarrons visiten el nostre balcó o cerquen aliment als penjolls de parietària o al brancam del Cercis encara florit. Les caderneres fan també volades en família. La parella de tallarol cap-negre aprofita quan no som nosaltres abocats al balcó per fer ella la seva rutinària visita, tot furgant dins les macetes. De mosquiters de passa encara en queden alguns i sentim el seu cant accelerat i alhora musical. Hem sentit també el primer mosquiter pàl·lid en la distància. El mascle de xoriguer apareix de tant en tant, sobretot a les tardes, a la recerca de víctimes desprevingudes. I la gent què, la gent en general va complint amb aquest confinament que cada vegada resulta més feixuc de suportar. Només els passejadors de gossos i de bosses buides de compra s'entesten a sortir sempre que poden i molt més, en una tendència a la relaxació que es fa cada cop més palesa. I és que estem molt necessitats de sortir a respirar món i natura, verd tendre i fragàncies diverses, i potser ja caldria imitar el que es fa en altres països i es permeti una certa llibertat de moviments en espais exteriors, guardant sempre les distàncies i extremant les mesures higièniques, sobre les quals tant i tant s'està insistint i que ens porta a tots a viure sota una paranoia permanent.



Cotorra de pit gris arrencant fulles d'alzina

Estol de cotorres sobre la tancva


Tallarol de cap negre furgant dins d'una jardinera

L'excitació dels pardals






Tórtora turca Streptopelia decaocto

Mallerenga blava Parus caeruleus


Mallerenga emplomallada Parus cristatus


Turistes o residents estrangers caminant pels carrers solitaris

© Jordi Cebrian, 2020