Dilluns 30 de març 

OBSERVACIONS DES DEL CONFINAMENT

Obligats per responsabilitat i per solidaritat a restar a casa confinats, ens aboquem a l'exterior, per petit que sigui l'obertura, per intentar no perdre el contacte amb la natura, i per copsar detalls per limitats i petits que siguin. És una necessitat compartida, que cada vegada esdevé més imperiosa. I pensem en les persones que es troben en primera línia, als hospitals i altres centres de salut, lluitant dia a dia per intentar salvar vides i per aturar l'epidèmia, i pensem en les persones obligades a sortir al carrer per treballar i mantenir cobertes les necessitats bàsiques de la societat. Tots ells mereixen el nostre reconeixement. Són moments molt difícils, un trasbals nou per a tothom, però del que ens hem de sortir amb paciència i amb prudència compartida. Avui dilluns matí, plou sobre Barcelona, fa un dia gris i rúfol, que no convida a sortir al carrer. Ahir diumenge en canvi va fer un dia més variable, amb llargues estones de sol, i la gent es va relaxar, molts van sortir a passejar com si res, i de vegades els mossos havien de convidar-los a tornar a casa. 

Des del meu modest balcó observo a la gent, però sobretot al limitat marc de natura que se m'ofereix davant dels ulls. I la Natura no s'atura malgrat el patiment humà, malgrat aquesta situació d'emergència que només afecta la nostra espècie. Les garses i les tórtores s'engatusen en agres disputes. Les cotorres de pit gris s'aprofiten de les engrunes de pa que hom llença als coloms i les capturen amb major prestesa. Passa una solitària arpella en vol, que de seguida és interceptada pels gavians, que s'entesten en expulsar-la. El tallarol cap-negre continua patrullant pel seu territori a la recerca d'insectes i s'endinsa al meu balconet, perquè és dins dels seus dominis. També ho fan els coloms, amb molt més desvergonyiment. Una mallerenga petita baixa a un escocell per explorar un petit cos mort que no identifico i sobre el qual no deixa de donar cops de bec, aliè al noiet que va amunt i avall pel carrer muntat en el seu monopatí. Les merles s'aturen sobre els xiprers o els fanals per albirar també els seus dominis i al capvespre ens obsequien amb les seves musicals i aflautades refilades. I apareixen els primers ocells de primavera, les primeres orenetes. Els ballesters creuen el cel amb velocitats de vertigen, mentre emeten els seus crits aguts, que trenquen el silenci. Un primer mosquiter de passa, ocell migrador, recorre les mateixes alzines que el tallarol cap negre, per capturar minúscules preses a la part interior de les fulles.  

Myopsitta monachus en alzina

Cotorreta de pit gris menjant flors de Cercis

Cotorreta aprofitant engrunes de pa

Mallerenga petita Parus ater ocupada en un escocell

Cotxa fumada Phoenicurus ochruros

Colom roquer al meu balcó

Tallarol cap-negre explorant el balconet

Syvia melanocephala cercant preses al brancam d'una alzina de carrer

Tallarol cap-negre Sylvia melanocephala

Primers migradors, mosquiter de passa Phyllosocpus trochillus

Mosquiter comú Phylloscopus colybita

Garsa Pica pica aturada sobre un fanal

Merla femella sobre Cercis

Merla mascle sobre un xiprer americà

Brancam florit de l'arbre de l'amor

Brancam superior del xiprer americà Cupressus arizonica

Pi blanc al caire del penya-segat

Brancam superior d'una alzina de carrer

Equip de TV enregistrant una notícia

Els mossos van vigilant que la gent cumpleix el confinament

© Jordi Cebrian, 2020

Dimarts, 24 de març

EL TIBERI DELS GAFARRONS

De vegades quan no pots anar a la Natura, la Natura ve a tu i et visita gentilment. Una parella de gafarrons Serinus serinus s'apropen al meu balcó i es donen un tiberi rosegant els aquenis del lletsó fi Sonchus tenerrimus que ens ha sortit de forma espontània en un test. Aquests aquenis -fruits- tenen forma oblonga lanceolada, presenten unes costelles longitudinals i estan coberts transversalment de tubercles. Els gafarrons queden marcats del plomall o papus que protegeix els fruits, en intentar extreure'ls. El nom de lletsó fa referència al làtex que emana la planta. Tenerrimus, a la textura tova dels seus teixits. Sonchus a la seva semblança amb els cards.

Som al desè dia de confinament i la incertessa es manté ben viva. Ja hem vist els primers ballesters creuant el marc de cel que podem contemplar des de la nostra posició reclosa. També unes poques orenetes vulgars i cua-blanques. El tallarol de cap-negre segueix patrullant el seu territori a la recerca de preses, i de tant en tant emet el seu reclam aspre, que de seguida és contestat des d'un altre punt del turó per un altre mascle. L'absència absoluta de persones dins del parc ha pogut tenir un efecte contradictori sobre els petits ocells que hi viuen. Ara els depredadors se senten més lliures per intentar posar a prova les seves habilitats de caça. Ho hem vist amb els xoriguers i sobretot amb els gavians, que no es cansen de fer passades en vol sobre el turó.

Gafarró menjant aquenis de lletsó

Papus i aquenis del lletsó

Lletsó fi Sonchus tenerrimus

Tallarol cap-negre mascle aturat en una alzina

La tórtora turca aguanta impasible la pluja d'ahir

Merla sobre un fanal

Cada dia puja algú a la Muntanya Pelada, malgrat el confinament

© Jordi Cebrian, 2020

Dijous, 19 de març


OCELLS DES DEL BALCÓ

Portem sis dies de confinament. Les notícies continuen sent demolidores. Avui, només en 24 hores, tenim 3 mil infectats més i 126 morts. La pandèmia s'està acarnissant amb el nostre país. Vivim tots plegats sota un vel de desassosseg i desconfiança, dins d'una atmosfera opressiva, que l'excés d'informació contribueix a accentuar. Encara no veiem la llum al final del túnel, però almenys sabem que a la Xina s'han aturat per primer cop els nous contagis. Aquí ens esperen dies molt durs, de patiment, fins assolir el pic de contagis. Recordem que aquest virus maleït pot ser covat durant 10 o 14 dies. Fa dues setmanes ningú en prenia precaucions. Cal esperar que aquestes mesures dràstiques, que han estat decretades amb un retard inexplicable, comencin a notar-se d'aquí a sis o vuit dies, potser més tard inclús, quan comencem a comprovar que els contagis van de baixada. Tots som vulnerables, però si ens prenem seriosament les recomanacions de les autoritats sanitàries, el risc es redueix en part. Certament estem tots vivint l'episodi més dramàtic de les nostres vides, un ensurt brutal per al qual no estàvem gens preparats, un virus que ha paralitzat al món sencer, sobretot al món més ric, que ha col·lapsat el sistema sanitari i ha ensorrat l'economia.

El parc del Putxet és tancat des de dilluns. Alguns, molt pocs certament, sobretot joves, se salten la tanca per accedir-hi. Poca gent al carrer, passejants solitaris o en parella, que treuen les seves mascotes. Gent que la veiem de forma reiterada, caminant amunt i avall, per apaivagar la seva incertesa o les seves pors. Persones que suporten malament l'enclaustrament forçós i que senten una necessitat imperiosa de sortir fora per veure i beure els raigs del sol i per olorar les fragàncies de les flors de primavera. El parc resta tranquil com mai i ho continuarà estant molts més dies. Els ocells se n'apoderen d'ell i els sentim cantar feliços i moure's pel brancam dels arbres o aturar-se a les tanques. Els coloms roquers poden seguir comptant amb la infal·lible ajuda de la dona que els hi porta menjar, en forma d'engrunes de pa, i també les tórtores i les oportunistes cotorres s'afegeixen a la festa. El tallarol de cap-negre explora sense pors el seu territori de caça, que inclou el meu balcó, a la recerca de les seves petites preses. 

Aquests són les espècies d'ocells que hem pogut observar i sentir des del balcó en aquest primers sis dies de confinament:

Xoriguer Falco tinnunculus
Gavià de potes grogues Larus michahellis
Tudó Columba palumbus
Colom roquer Columba livia domestica
Tórtora Streptopelia decaocto
Cotorra de pit gris Myopsitta monachus
Garsa Pica pica
Oreneta de cua blanca Delichon urbicum, primera obs de la temporada
Merla Turdus merula
Cotxa fumada Phoenicurus ochruros
Tallarol de cap-negre Sylvia melanocephala
Mosquiter comú Phyllosocpus collybita
Mallerenga carbonera Parus major
Mallerenga blava Parus caeruleus
Mallerenga petita Parus ater
Mallerenga emplomallada Parus cristatus
Pardal comú Passer domesticus
Bec de corall Estrilda sp.
Verdum Carduelis chloris
Cadernera Carduelis carduelis
Gafarró Serinus serinus

Cotorres de pit gris degustant engrunes

Tórtores turques Streptopelia decaocto

Tallarol de cap-negre Sylvia melanocephala

Gafarró Serinus serinus

Caminant amb mascaretes

Fotos de la primavera per un respir


© Jordi Cebrian 2020

Diumenge 15 de març



EL PUTXET SOTA L'EMERGÈNCIA

Des d'ahir a la tarda ha entrat en vigor a tota Espanya l'estat d'Emergència nacional per l'epidèmia del Coronavirus Covid 19. Queden restringits els moviments de les persones i els vehicles, a excepció de professionals sanitaris, policies, emergències i els treballadors de comerços d'alimentació, amb els seus transportistes. A partir de demà dilluns qui tingui que sortir de casa per treballar, ho podrà fer però no pas per altre motiu. Totes les iniciatives lúdiques culturals o festives han quedat suspeses. Es pot sortir a treure a passejar la mascota, però sense entretenir-se massa. La situació és al·lucinant, com l'argument d'una dolenta pel·lícula de catàstrofes. Un minúscul organisme, que ni tan sols és considerat un ésser viu, ha provocat un daltabaix majúscul a la nostra fins ara previsible societat humana i a la nostra fins ara ordenada convivència, i no estem gens preparats per afrontar aquestes desgràcies que ens afecten de forma massiva. 

He fet un beu passeig pel parc al matí, als volts de les 10h i l'he trobat pràcticament desert, llevat d'alguns irreductibles passejadors de gossos, sobretot dones. Amb aquells pocs amb els quals m'he creuat hem intercanviat mirades de desconfiança o d'aprensió, i hem procurat passar de llarg ben ràpid, evitant la mirada. Però més tard l'afluència de gent s'ha anat fent més i més constant i nombrosa, sense arribar ni de bon tros a ser equiparable a la d'un diumenge qualsevol. Hem vist famílies amb nens petits, gent gran, alguns esportistes, grups de joves. La gent té necessitat de sortir de casa, d'establir un contacte amb el verd de la natura i amb les fragàncies i els colors que exhala. Però cal ser prudent i mantenir les distàncies en tot moment. 

Els ocells sí que poden fer vida normal i la fan. Les cotorretes de pit gris devoren amb gana les oloroses flors de l'arbre de l'amor Cercis siliquastrum i les merles regiren el terra sota la vegetació arbustiva a la recerca de cucs i altres invertebrats. La primavera s'acosta malgrat tot, aliena al drama que els humans estem vivint, i noves floracions comencen a emergir amb força al parc, com la de les estepes de Creta Cistus parviflorus, els fals aladerns de fulla estreta Phillyrea angustifolia o la troana ovalifòlia Ligustrum ovalifolium. 

El parc a primera hora, vuit de gent

Diferents punts del parc, del tot deserts als volts de les 10h

Però les cotorretes segueixen devorant flors de Cercis com si res

Centranthus ruber

L'explosiva floració de l'estepa de Creta Cistus parviflorus

Troana ovalifòlia Ligustrum ovalifolium, ben florida per al delit dels abellots

Myoporum acuminatum, florit, un resistent arbust propi dels sorrals d'Austràlia

L'aladern de fulla estreta Phillyrea angustifolia, arbust mediterrani molt apreciat en jardineria i comú al parc.

Estepa de Creta Cistus parviflorus Lam. Família: Cistàcies. Originària de l’illa de Creta, on és endèmica. Floreix de febrer a maig. Arbust de florida vistosa, molt apreciat en jardineria. Flors sovint visitades per abelles, vespes i borinots. Present a la banda dels jardins d’Elvira Farreras i entorn.

Fals aladern de fulla estreta Phillyrea angustifolia L. Família: Oleàcies. Originari de la Mediterrània occidental. Molt abundant al litoral i prelitoral de Catalunya. Freqüent a Collserola. Mida: 1-2,5 metres. Floreix de març a maig i dóna fruits a la tardor. Medicinal de poc ús (odontàlgic) Emprat en jardineria. Força comú, present en diversos sectors del parc, com és prop sortida carrer Manacor i a les tanques de l’escola bressol. També als jardins d’Elvira Farreras.

© Jordi Cebrian, 2020