21 noviembre 2021

LA LLUNA I ELS "CANELOS"

 Passeig de diumenge abans del canvi de temps


A primera hora del matí ja es veuen força passejants al parc. La lluna sembla lligada amb un fil invisible a la torre de Collserola, establint un aparent equilibri perfecte. Els tudons apareixen aquí i allà, devorant fruits de troana i de cotoneaster. Ara tan comuns i confiats, sembla mentida que abans de l'any 2000 no se'n veia cap a la ciutat. Més discreta és la parella de gajos, que silenciosament es desplaça d'un grup de pins al següent. Fa mesos que hi són, ben estaberts al parc com un nou ocell urbà, però no sempre els detectem, ja que passen ben desapercebuts. Els gafarrons s'aprofiten en aquesta època de l'any dels abundosos brots dels oms siberians, a la part alta del parc. Les cotorres argentines, especialistes a treure profit de gairebé tot el rebost d'aliment disponible al parc, ara les veiem ocupades menjant llavors de Cercis siliquastrum. Un estornell reposa tranquil al damunt d'unes antenes, les mateixes on al matí ho feia el xoriguer resident quan cerca preses al seu territori de cacera. El pas de lluers continua incansable, exemplars solitaris o en petits grups que delaten la seva presència gràcies al seu reclam fi i metàl·lic. Informats per l'amic ES ens desplacem al petit parc de la Torre Girona, per darrere del Parc de Pedralbes, per observar els ànecs canyella Tadorna ferruginea, que juntament amb alguns morells, s'han deixat anar en el petit estany d'aquest jardí, ubicat al campus nord de la UB i la UPC. Els quatre "canelos" són òbviament assilvestrats, però lliures de marxar si volen, i per això qualsevol dia es podrien veure al delta del Llobegat, amb el rebombori ansiós que la seva presència provocaria a l'instant en el col·lectiu ornitològic del país.  



La Lluna i la torre de Collserola

Myiopsitta monachus obrint llegums de Cercis

Llums d'albada amb tudó 

Tudó menjant fruits de troana

Gafarró Serinus serinus menjant brots d'om siberià

Estornell reposant sobre una antena

Els Tadona ferruginea de la Torre Girona



© Jordi Cebrian, novembre 2021


Ocells d'avui diumenge:


Falco tinnunculus
Larus michahellis
Columba palumbus
Columba livia
Streptopelia decaocto
Aratinga mitrata
Psittacula krameri
Myiopsitta monachus
Motacilla alba
Motacilla cinerea
Sylvia atricapilla
Sylvia melanocephala
Phylloscopus collybita
Regulus ignicapilla
Erithacus rubecula
Phoenicururs ochruros
Turdus philomelos
Turdus merula
Parus major
Parus caeruleus
Parus ater
Parus cristatus
Certhia brachydactila
Passer domesticus
Estrilda astrild
Fringilla coelebs
Carduelis chloris
Carduelis carduelis
Carduelis spinus
Serinus serinus
Sturnus vulgaris
Pica pica
Garrulus glandarius

14 noviembre 2021

EL CANT DEL PIT-ROIG

 Diumenge 14 de novembre


Bon pas de lluers


El pit-roig ens obsequia durant la tardor amb les estrofes melancòliques del seu cant territorial. Al parc del Putxet deuen haver uns sis o set territoris ocupats per exemplars vinguts del nord o residents tot l'any -d'aquests potser un parell com a màxim-, que passaran amb nosaltres tots els mesos de l'hivern, fins a la propera primavera. Un exemplar especialment conspicu i agosarat sol aturar-se en el brancam d'un cercis per expressar la seva delicada oratòria. Un crit agut i insistent d'un falcònid ens crida l'atenció. Comprovem que són dos falcons pelegrins que fan passades en vol d'inspecció sobre el barri a la recerca d'ocells desprevinguts. Un munt de coloms roquers o domèstics s'arrepleguen al cap damunt de les escales que menen a la sortida de Ferran Puig per aprofitar els excedents d'engrunes que una veïna voluntariosa els hi proporciona tot sovint. Els lluers van passant en vol alt sobre el parc, emetent el seu reclam fi i penetrant, que ens permet identificar-los. Està sent un bon any per als lluers. Les garses no es perden detall de tot el que es cou al parc, on nosaltres els humans no som més que figurants insolents que ens adonem de ben poc dels drames i gestes que es produeixen en aquest escenari natural a petita escala, i que tenen en els múltiples animalons els seus herois, botxins o víctimes. 


Pit roig Erithacus rubecula




Aegithalos caudatus

Parus caeruleus = Cyanistes caeruleus

Sylvia atricapilla


Mosquiter Phylloscopus collybita, molt present al parc


Garsa Pica pica vigila des d'un cedre


Lluer Carduelis spinus. Fotografia no feta al parc

Coloms arreplegats per aprofitar el manà diari



Escombra de bruixa al pi blanc, una tumefacció tumoral
 produida per un organisme procariota Phytosplasma pini

Flor de nit Mirabilis jalapa, freqüent al parc



Torna la moda de deixar llibres per compartir o per desfer-se d'ells

© Jordi Cebrian, novembre 2021