26 diciembre 2021

OCELLS PER SANT ESTEVE

 PORTEM 2 ANYS


Portem dos anys d'entrades en aquest blog sobre natura al parc del Putxet, el vam estrenar el dia de Nadal de fa dos anys. Diada de sant Esteve, una breu inspecció matinal abans que el parc s'ompli de visitants. Temperatures en alça, notem moviment d'himenòpters, com borinots Bombus terrestris o similar, apropant-se a les flors del gessamí blau, del gessamí groc d'hivern, del romaní, de l'alfals arbori Medicago arborea o de l'arboç, com en un avançament a destemps de la primavera. Observem els ocells cercant aliment. Ho fan els bruels, les mallerengues emplomallades i les petites en cedres, pins i oliveres, les blaves en tipuanes i arbres de l'amor, ho fan els tallarols de casquet quan devoren els fruits de les troanes, les estrildes quan mengen els borrons dels marfulls, ho fan els gafarrons quan mengen els borrons dels oms siberians, i també els tudons quan s'atipen de fruits de cotoneaster o de brots de Lonicera. Els pit-rojos i les cotxes fumades baixen a terra, quan no passa ningú, home o gos, per capturar insectes i les merles i els tords remenen a terra per sorprende cucs o escarabats. Compartim en aquesta entrada de la festivitat de sant esteve imatges del dia d'avui i d'algun dia anterior, per comprovar que el parc ens aporta moments de tota mena, tant per l'admiració, com per la sorpresa com per la crítica o per la necessitat de paciència.


Mallerenga emplomallada Parus cristatus

Bruel Regulus ignicapilla

Estrilda astrild sobre marfull

Sylvia atricapilla sobre troana

Parus ater en pi blanc

Gafarró Serinus serinus sobre om siberià

Mascle de gafarró cantant sobre una sòfora

Cotxa fumada Phoenicurus ochruros cercant insectes al terra

Pit-roig Erithacus rubecula en un cercis

Estol d'aratingues en vol sobre la ciutat

Medicago arborea ja en flor

Borinot visitant les flors de l'arboç

Llums de matinada al parc

Les omnipresents mascaretes perdudes

Qui haurà deixat aquest bici de lloguer aquí?

Reunió de gossos i gossaires

Una parella de nuvis ha triat el parc per a les fotos de casament

Serena sessió de tai chi o similar


Els ocells d'avui:

Larus michahellis
Columba palumbus
Columba livia
Streptopelia decacoto
Psittacula krameri
Aratinga mitrata
Myiopsitta monachus
Pica pica
Turdus merula
Erithacus rubecula
Phoenicurus ochruros
Sylvia atricapilla
Sylvia melanocephala
Phylloscopus collybita
Regulus igncapilla
Parus major
Parus caeruleus
Parus ater
Parus cristatus
Aegithalos caudatus
Certha brachydactila
Estrilda astrild
Fringilla coelebs
Carduelis chloris
Serinus serinus



© Jordi Cebrian, desembre 2021

07 diciembre 2021

EL QUE MENGEN LES MERLES

 VENTADES AL PUTXET


Hem tingut una successió de jornades amb fortes ventades al Putxet. Però el vent, fred i virulent, colpejava sobretot el vessant del turó que mira a Collserola, i ja no tant el que s'obre sobre la ciutat. Observem com s'alimenten diferents ocells al parc: Cotorretes argentines sobre mèlies, sòfores i cercis; les mallerengues blaves que també cerquen aliment en el brancam de l'arbre de lamor Cercis siliquastrum; les aratingues visiten les oliveres i els pins; els tudons s'atipen d'aglans, de brots de Lonicera i de fruits de troana, mentres les merles i els tords s'endinsen en les barreres de piracanta per devorar els seus lluents fruitets de color taronja. Continuen passant lluers en vol, i un, només un, s'atura un breu instant al cap damunt d'un ailant. Els becs de corall, com ocells tropicals que són, s'amaguen dins de la vegetació més densa quan bufa aquest vent glaçat i només mostren activitat quan escalfa el sol a mig matí. Al parc s'han fet treballs de poda i neteja i veiem un munt de vegetació amuntegada a l'àrea dels jocs infantils. 


El parc a primera hora, llums d'albada


Gossos i els seus amos, el prototip de visitant més freqüent

Vegetació retirada i amuntegada

Ventades al parc

El fullam de la freixe d'olor Fraxinus ornus

Fraxinus ornus

El tudó a recer del vent dins d'una tipuana


Estrilda astrild

Estrilda troglodytes

Parus caeruleus entretingut en un Cercis

Xoriguer fent equilibris sobre unes antenes

Sylvia melanocephala

Merla Turdus merula

Merla alimentant-se de fruits de pyracantha

Lluer Carduelis spinus aturat sobre un ailant







© Jordi Cebrian, desembre 2021

























21 noviembre 2021

LA LLUNA I ELS "CANELOS"

 Passeig de diumenge abans del canvi de temps


A primera hora del matí ja es veuen força passejants al parc. La lluna sembla lligada amb un fil invisible a la torre de Collserola, establint un aparent equilibri perfecte. Els tudons apareixen aquí i allà, devorant fruits de troana i de cotoneaster. Ara tan comuns i confiats, sembla mentida que abans de l'any 2000 no se'n veia cap a la ciutat. Més discreta és la parella de gajos, que silenciosament es desplaça d'un grup de pins al següent. Fa mesos que hi són, ben estaberts al parc com un nou ocell urbà, però no sempre els detectem, ja que passen ben desapercebuts. Els gafarrons s'aprofiten en aquesta època de l'any dels abundosos brots dels oms siberians, a la part alta del parc. Les cotorres argentines, especialistes a treure profit de gairebé tot el rebost d'aliment disponible al parc, ara les veiem ocupades menjant llavors de Cercis siliquastrum. Un estornell reposa tranquil al damunt d'unes antenes, les mateixes on al matí ho feia el xoriguer resident quan cerca preses al seu territori de cacera. El pas de lluers continua incansable, exemplars solitaris o en petits grups que delaten la seva presència gràcies al seu reclam fi i metàl·lic. Informats per l'amic ES ens desplacem al petit parc de la Torre Girona, per darrere del Parc de Pedralbes, per observar els ànecs canyella Tadorna ferruginea, que juntament amb alguns morells, s'han deixat anar en el petit estany d'aquest jardí, ubicat al campus nord de la UB i la UPC. Els quatre "canelos" són òbviament assilvestrats, però lliures de marxar si volen, i per això qualsevol dia es podrien veure al delta del Llobegat, amb el rebombori ansiós que la seva presència provocaria a l'instant en el col·lectiu ornitològic del país.  



La Lluna i la torre de Collserola

Myiopsitta monachus obrint llegums de Cercis

Llums d'albada amb tudó 

Tudó menjant fruits de troana

Gafarró Serinus serinus menjant brots d'om siberià

Estornell reposant sobre una antena

Els Tadona ferruginea de la Torre Girona



© Jordi Cebrian, novembre 2021


Ocells d'avui diumenge:


Falco tinnunculus
Larus michahellis
Columba palumbus
Columba livia
Streptopelia decaocto
Aratinga mitrata
Psittacula krameri
Myiopsitta monachus
Motacilla alba
Motacilla cinerea
Sylvia atricapilla
Sylvia melanocephala
Phylloscopus collybita
Regulus ignicapilla
Erithacus rubecula
Phoenicururs ochruros
Turdus philomelos
Turdus merula
Parus major
Parus caeruleus
Parus ater
Parus cristatus
Certhia brachydactila
Passer domesticus
Estrilda astrild
Fringilla coelebs
Carduelis chloris
Carduelis carduelis
Carduelis spinus
Serinus serinus
Sturnus vulgaris
Pica pica
Garrulus glandarius

14 noviembre 2021

EL CANT DEL PIT-ROIG

 Diumenge 14 de novembre


Bon pas de lluers


El pit-roig ens obsequia durant la tardor amb les estrofes melancòliques del seu cant territorial. Al parc del Putxet deuen haver uns sis o set territoris ocupats per exemplars vinguts del nord o residents tot l'any -d'aquests potser un parell com a màxim-, que passaran amb nosaltres tots els mesos de l'hivern, fins a la propera primavera. Un exemplar especialment conspicu i agosarat sol aturar-se en el brancam d'un cercis per expressar la seva delicada oratòria. Un crit agut i insistent d'un falcònid ens crida l'atenció. Comprovem que són dos falcons pelegrins que fan passades en vol d'inspecció sobre el barri a la recerca d'ocells desprevinguts. Un munt de coloms roquers o domèstics s'arrepleguen al cap damunt de les escales que menen a la sortida de Ferran Puig per aprofitar els excedents d'engrunes que una veïna voluntariosa els hi proporciona tot sovint. Els lluers van passant en vol alt sobre el parc, emetent el seu reclam fi i penetrant, que ens permet identificar-los. Està sent un bon any per als lluers. Les garses no es perden detall de tot el que es cou al parc, on nosaltres els humans no som més que figurants insolents que ens adonem de ben poc dels drames i gestes que es produeixen en aquest escenari natural a petita escala, i que tenen en els múltiples animalons els seus herois, botxins o víctimes. 


Pit roig Erithacus rubecula




Aegithalos caudatus

Parus caeruleus = Cyanistes caeruleus

Sylvia atricapilla


Mosquiter Phylloscopus collybita, molt present al parc


Garsa Pica pica vigila des d'un cedre


Lluer Carduelis spinus. Fotografia no feta al parc

Coloms arreplegats per aprofitar el manà diari



Escombra de bruixa al pi blanc, una tumefacció tumoral
 produida per un organisme procariota Phytosplasma pini

Flor de nit Mirabilis jalapa, freqüent al parc



Torna la moda de deixar llibres per compartir o per desfer-se d'ells

© Jordi Cebrian, novembre 2021