MÉS INDICIS DE PRIMAVERA

 Darrer cap de setmana febrer

LA PUPUT I EL BRUEL

Sentim de lluny el cant monòton i profund de la puput. La localitzem aturada damunt d'una antena, sobre un bloc de cases del perímetre del parc. Canta a la primavera que ja s'apropa, a la parella que no pot tenir lluny, al desig d'una renovada criança. Una parella de bruels es mouen sense treva per dins d'una alzina de carrer, tot cercant diminutes preses, pugons i petites larves d'insectes, que capturen amb facilitat a la cara interior de les fulles. Els tallarols de casquet aprofiten les baies madures dels cotoneàsters Cotoneaster lacteus i altres, mentre les cotxes fumades cacen insectes a terra o sobre la fullaraca, a tocar de la casa dels jardiners. Comencen a ser abundants els abellots Bombus sp, també veiem les grosses i negres abelles fusteres i les primeres papallones: la migradora dels cards Vanessa cardui, visitant les inflorescències del marfull, i els incansables bufaforats Macroglossum stellatum, que a molta gent tant recorden als colibrís. El parc segueix ben ple, bullició gairebé a totes hores, a excepció de la primera hora de diumenge, en què trobem desert el mirador, però amb la paperera plena de deixalles dels pícnics de la vigília, pícnics que es repeteixen tot els dies festius i que ajunten a grups de joves, necessitats de bona companyia. 

Puput Upupa epops cantant sobre una antena

Bruel Regulus ignicapilla capturant preses dins d'una alzina de carrer

Tallarol de casquet Sylvia atricapilla visitant el rebost de fruits de cotoneaster

Gafarró Serinus serinus

Garsa aturat en una antena

Cotxa fumada Phoenicurus ochruros

Vanessa cardui

L'esphinx Macroglossum stellatum

Primeres flors del Cercis siliquastrum, brotant del mateix tronc

Fumaria capreolata

El mirador del parc, desert a primera hora

De pícnic al mirador

Un aula oberta i segura per a la gimnàstica i la relaxació

Papereres plenes dels pícnics de la vigília. Altres grups no han estat tan pulits

© Jordi Cebrian, febrer 2021

BLAVETS AL PUTXET

 I CIMERA DE GARSES

Entrada visual, amb imatges preses durant aquesta setmana al parc del Putxet. Hem vist blavets, no blauets, certament, sinó la bellíssima flor blava Centaurea cyanus, trobada al sector del carrer Manacor, no sabem si espontània o plantada. En tot cas és una planta nova per al parc en el nostre registre personal. El parc, a causa del confinament comarcal, segueix ben ple tots els dies de la setmana. La gent aprofita per reunir-se amb família o amics, per compartir pícnic o berenar, per practicar activitats diverses, com ara gimnàstica, chi kung o per enfilar-se amunt i avall amb la bicicleta, i per descomptat per passejar el gos i fer xerrameca amb els altres passejadors de mascotes. I hi ha qui inclús aprofita per caçar espàrrecs. Comencen a sovintejar els borinots i les abelles i abelles fusteres, que s'apropen als pruners florits, als romanís i els teucris blaus. La primavera comença a trucar tímidament a la porta i veiem un bon grapat de noves floracions en marxa: els primers taginastes blaus, les primeres estepes, les coronil·les, els primers geranis, les primeres fumàries i en un raconet poc visible se'ns apareix un petit grupet de violes catalanes Viola suavis catalonica. Una parella de xoriguers sobrevola el parc amb insistència, tot proclamant els seus reclams estridents, una desena de garses es concentren excitades en el mateix arbre i almenys tres tords emeten els seus cants nupcials des de dins de la vegetació més espessa. 

Blauet Centaurea cyanus

Coronilla glauca = Coronilla valentina

Cyperus alternifolius o similar

Taginaste blau començant a florir

Taginaste blau Echium fastuosum, planta canària

Geranium molle

La florida de les rosàcies: Prunus spinosa

Prunus cerasifera

Romaní Rosmarinus officinalis

Veça Vicia sativa

Viburnum suspensum

Viburnum tinus

Viola catalana Viola suavis catalonica

Tudons menjant brots de Lonicera

Parus cristatus = Lophophanes cristatus

Concentració sorollosa de garses

Bruel Regulus ignicapilla

Sylvia atricapilla

Turdus merula remenant el terra

Hi ha qui cerca espàrrecs

Sessió de chi kung

Grup escolar

Classe de gimnàstica

© Jordi Cebrian, febrer 2021

PASSIÓ PER LES MÈLIES

ELS FRUITS MÉS BUSCATS

Els fruits més cercats aquests dies al parc són les rodones drupes penjants de les mèlies. Aratingues mitrades, cotorres argentines, tudons, tallarols de casquet, merles i altres s'apropen a aquests arbrets ornamentals, força comuns al parc, per devorar amb delit els seus fruits farinosos. Semblaria que aprofiten preferentment les menudes llavoretes que hi contenen, i en canvi rebutgen la pell de fora i la polpa enganxosa. Però aquestes drupes, de color bru en madurar, i d'entre 1 i 2 cm de diàmetre, són força tòxiques per als humans, de manera que la ingesta de més de deu llavors podria ser letal per una persona adulta. Aquesta toxicitat no afectaria doncs als ocells, que les mengen sense treva durant aquestes setmanes d'hivern, però no sabem si queden un xic embriagats quan en consumeixen molts. La presència dels estols de les aratingues es fa ben evident per la cridòria contundent que provoquen els estridents reclams que emeten col·lectivament quan es desplacen d'una banda a altra, tot cridant l'atenció de la gent que passeja pel parc i rodalia. La mèlia Melia azederach L., coneguda també com a cinamom i lila de Persia, és un arbret caducifoli molt apreciat en jardineria per la seva vistositat i resistència. És originari de l'Àsia central, Índia nord i zona de l'Himalàia i ja fa dècades que es planta als parcs i jardins de la ciutat. El nom específic, azederach, procedeix del terme persa azad-darakht i mèlia és el nom que li va atribuir Linné per la seva afinitat morfològica amb els freixes. Els fruits, com diem, són tòxics i narcòtics, però s'havien usat com a purgants i com a repel·lent d'insectes, però també per compondre collarets, rosaris i altres ornaments. 

Tallarol de casquet Sylvia atricapilla, client habitual dels fruits madurs de la mèlia

Cotorra argentina Myiopsitta monachus, atipant-se de fruites de mèlia

Tudó Columba palumbus

Aratinga nenday atret també per les mèlies. Foto de fa uns anys

Aratinga mitrata

Aratinga mitrata, seleccionant les llavors de dins

Estols d'entre 4 i 10 exemplars

Aratinga mitrata asaborint també fruits del pebrer bord Schinus molle

Mallerenga cuallarga Aegithalos caudata cerca insectes al brancam i fruits de les mèlies

Aratinga de capblava Aratinga acudicaudata, un estol observat al Carmel aturat en un ametller


© Jordi Cebrian, febrer 2021