TÍMIDA FLORIDA HIVERNAL

 Diumenge, 26 de febrer

A L'ESPERA DEL CANVI DE TEMPS

S'anuncia per a aquesta nit i els dies a venir una davallada de les temperatures i possibilitat de neu a cota 200 o inclús menys, gairebé a vora mar, al prelitoral i al litoral central. Avui les pluges no han passat de plugims a primera hora del matí, per deixar un dia que ha alternat cel cobert i seré. De fred, gairebé gens, encara. La gent ocupa el parc, com cada diumenge com cada dia, gossos arreu, també molts esforçats esportistes i no pocs estrangers, residents a la ciutat o visitants. Una part important de la vegetació ornamental del parc, quant a mates i arbustos, ha estat objecte d'una estassada força radical, que ha donat pas a una imatge de certa desolació. Hem de creure que era necessari. Fent una comparació amb l'any passat (vegeu l'entrada de fa un any en aquest blog), la florida hivernal al parc és gairebé testimonial enguany. Comencen a florir, ben tard, per cert, els gessamins d'hivern Jasminum nudiflorum, els marfulls, les primeres coronil·les i els primers melgons arboris. També ho comencen a fer els espectaculars taginastes blaus de les Canàries Echium fastuosum, per delit d'abelles i abellots, també els primers aladerns, amb les seves discretes inflorescències, les primeres sàlvies i les poques mimoses que hi ha al parc. Són florides comptades que s'afegeixen a les florides persistents, de plantes ornamentals com ara els crisantems del Cap, la salvia vermella Salvia microphylla o les lantanes de l'Uruguai. A la menjadora de la placeta de les tipuanes veiem els mateixos comensals de sempre: Mallerengues carbonera, blava, petita i emplomallada, i el pit-roig i la femella de tallarol cap-negre cercant engrunes a terra, per sota. Una cotorra de Kramer imita els seus parents, les cotorretes argentines, i es dona un tiberi de fruits de mèlia, aliena al pas de la gent per sota. 

Mimosa Acacia dealbata

Taginaste blau a punt ja per florir

I els primers exemplar florits

Coronilla glauca

El gessami d'hivern Jasminum nudiflorum

Flors i poncelles de l'aladern

Salix viminalis (?)

Marfull Viburnum tinus

Resultat de les tasques d'esbroçament

Mallerenga cuallarga

Verdum Carduelis chloris

Sylvia melanocephala femella cercant engrunes del que cau de la menjadora

Pit-roig atent també a les engrunes d'aliment que cauen de dalt

Mallerenga petita a punt d'entar a la menjadora

I ara la mallerenga blava

Puput Upua epops captura i devora un enorme cuc de terra

Cotorra de Kramer Psittacula kramer menjant fruits de mèlia

Els ocells d'avui al parc:

Totes les fotos @ Jordi Cebrian, febrer 2023

QUI MENJA A TERRA (2)

 UN FEBRER DE CALORADA

Tenim dies de primavera, en ple febrer, i no vol ploure. La vegetació del parc apareix força assedegada i molt plançons plantats de no fa gaire temps sembla que si no són morts poc els hi queda, és el cas dels marfulls. Són ben visibles les recents tasques de poda, que han deixat la vegetació del parc força escapçada. I aquest hivern eixut i càlid sembla haver frenat el ritme normal de floracions. Fora de la mimosa, d'algun marfull escadusser i del crisantem del Cap, no ens trobem gaire més plantes en flor, ni tan sols aquelles que ja els hi tocaria de florir, com els gessamins d'hivern o els arbres de l'amor. Els ocells aprofiten, com ja hem anat comentant, les primeres hores del matí per alimentar-se a terra, sigui per capturar ocells o per agafar engrunes o llavors. També ho fan sota la nova menjadora, a la placeta de les tipuanes, garses, merles, un tallarol capnegre femella i un eixerit pit-roig, tots dos molt persistents. Una puput cerca cucs o escarabats sota la vegetació baixa i va canviant d'espai on aturar-se. En canvi, els tallarols de casquet, els bruels, el raspinell i les mallerengues es troben més còmodes als arbres. Avui diumenge a la menjadora hem vist entrar la mallerenga carbonera, la blava, l'emplomallada i la petita. 

Plançons secs

Marfull sec

Poda sels senecis

Oxalis pes-caprae, de Sudàfrica

Mallarenga petita Parus ater, davant la menjadora

Verdum carduelis chloris atural en una olivera

Pit-rog Erithacus rubecula cercant aliment sota la menjadora

Tallarol de casquet mascle Sylvia atricapilla en una mèlia

Tallarol de casquet femella reposa dins un baladre

Sylvia melanocephala al costat de la menjadora

La femella de tallarol de cap negre, habitual sota la menjadora

Merla mascle Turdus merula

Puput cercant aliment a terra

Dues garses

L'habitual sessió de tai chi dels diumenges


Ocells observats avui al parc:

© Jordi Cebrian, febrer 2023

LA NOVA MENJADORA

 MALLERENGUES, TALLAROL I PIT-ROIG

Comprovem que han substituït la menjadora d'ocells que feia unes setmanes que penjava de la branca d'una tipuana per un model diferent, instal·lat en el mateix lloc. Del model de xarxa cilíndric, passem a un nou, de forma quadrangular, que sembla una gàbia, amb la menjadora farcida de fruits secs -potser nous de macadàmia o similar- ocupant la cara oposada a les obertures per on han d'entrar els ocells, atrets per aquesta ofrena d'aliment fàcil i suplementari. Semblaria que aquest model de menjadora protegeix als ocells de possibles molèsties, com ara l'atac d'una garsa, i els fa menys visibles a l'ull humà, que no pas el que suposa penjar-se d'un cilíndric basculant. Tanmateix, l'observació es fa més difícil i les fotos perden tot el seu encant, puix capturar la imatge d'un ocell dins d'una mena de gàbia no aporta gaire satisfacció. Però com el propòsit de la menjadora no és afavorir la mirada del fotògraf, sinó la d'aportar aliment suplementari als ocells durant els mesos d'hivern, benvingut sigui. 

Quins ocells visiten la menjadora? En les estones que hem estat asseguts a prop, sota el bosquet de tipuanes del parc del Putxet, hem pogut comprovar que gosen entrar a la gàbia mallerengues carboneres i emplomallades. Un exemplar d'aquesta darrera espècie dona forts cops de bec a l'estructura per fer caure l'aliment. Les mallerengues blaves es conformen amb penjar-se des de fora i a recórrer el brancam de la tipuana. I els tallarols de capnegre, els mosquiters i els pit-rojos prefereixen cercar les engrunes caigudes a terra dels fruits esmicolats pels cops de bec dels que sí que entren, dues estratègies diferents per aprofitar una mateixa fons d'aliment. 

La nova menjadora, de forma quadrangular

Amb l'aliment en una de les cares

Obertures adaptades a la mida dels moixons petits

La mallerenga emplomallada sembla el visitant més persistent

La mallerenga carbonera no admet rivals

La mallerenga blava es mou pel brancam

Una femella de tallarol capnegre no deixa d'explorar el terra a la recerca d'engrunes de nous caigudes

I el pit-roig fa el mateix

© Jordi Cebrian, febrer 2023