29 diciembre 2019

TALLAROLS AL PUTXET

TALLAROLS AL PUTXET


Dues espècies de tallarols es poden veure tot l'any al parc del Putxet: el tallarol de casquet i el tallarol cap-negre. Els segons mantenen territoris distribuïts per tot el parc, en vegetació baixa i densa, i es mouen també per pins, cedres, mates de marfull i llentiscle, entre altres elements vegetals. Els tallarols de casquet són més comuns a l'hivern i la primavera, moment en el qual es fan sentir amb la força melòdica dels seus cants potents. Freqüenten també la vegetació més atapeïda, en arbustos, heures, tanques vegetals i també en pins, mèlies i altres arbres més o menys comuns al parc.



Tallarol de casquet (cast: curruca capirotada) Sylvia atricapilla. Ocell de bosc molt present al parc. Ens obsequia amb el seu cant variat i harmoniós a la primavera. És sedentari, però a l’hivern es produeix un petit increment de població. Prefereix els espais més emboscats i de vegetació més atapeïda, amb taques d’heura i tanques de marfull, però també sovinteja els pins, oliveres i altres arbres més oberts. La desaparició del bosquet d’aladerns i de vegetació més feréstega per la construcció del pàrquing i la casa bressol va significar una minva important de la presència d’aquesta espècie. A l’hivern aprofita el rebost de fruits silvestres que ofereix el parc per alimentar-se. Els fruits de l’aladern, l’heura, les corneres, els piracants i les mèlies figuren dintre de la seva dieta.




Tallarol de casquet mascle cercant aliment en un Brachychiton



Tallarols de casquet femelles devorant fruits de mèlia





Tallarol capnegre (cast: curruca cabecinegra) Sylvia melanocephala. Ocell present durant tot l’any al parc, on és força comú. El seu aspre reclam se sent per tot el turó, però prefereix la vegetació baixa i també les copes de pi pinyer i pi blanc. No es refrena en cercar aliment a les jardineres i testos dels habitatges veïns i jardinets dels voltants. També gosa baixar a terra per capturar insectes.

Tallarol cap-negre visitant balcons de les cases properes a la recerca de petits insectes



Tallarol capnegre en alzina




27 diciembre 2019

27 de desembre


FLORACIONS DE DESEMBRE AL PARC DEL PUTXET


Al llarg de tot l'any es pot gaudir de plantes florides al parc del Putxet, tant de plantes espontànies com especialment de plantes de jardineria. Però certament trobem unes poques que poden florir més o menys l'any sencer. És el cas de: Sonchus tenerrimus, Alyssum maritimum, Ipomoea indica, Teucrium fruticosum, Micromeria juliana, Polygala myrtifolia, Plumbago auriculata, Rosmarinus officinalis, Salvia microphylla, Euryops chrysanthemoides, Lavandula dentata i altres.
Comencen a florir ara, als volts del solstici d'hivern: Jasminun nudiflorum, Viburnum tinus, Oxalis pres-capae, Medicago arborea, Lonicera odoratissima, Hebe x franciscana, Mercurialis annua, Abelia grandifolia, etc.



Euryops chrysanthemoides, de florida persistent

Abelia grandiflora

Lonicera odoratissima

Viburnum tinus, marfull, de florida hivernal

Sonchus tenerrimus

Mercurialis annua

Pit-roig Erithacus rubecula atacant un cuc de terra



Tallarol de casquet femella Sylvia atricapilla alimentant-se de fruits de mèlia

Estornell Sturnus vulgaris sobre un cedre


MEDICAGO ARBOREA


Alfals arbori Medicago arborea (L.) Huds. Família: Lleguminoses. Originari de la Mediterrània. Mida: 50-200 cm. Floreix a l’hivern i a la primavera (XII-III) És de les primeres mates de jardí en florir a l’hivern o abans, de vegades ja al novembre. Molt emprada en jardineria i per deturar l’erosió. Atrau papallones i altres insectes. Molt comú al parc del Putxet, sobretot sector central.



Medicago arborea, floreix del desembre al març









Dóna fruits a partir de febrer o març



JASMINUM NUDIFLORUM


Gessamí d’hivern Jasminum nudiflorum Lindl. Família: Oleàcies. Originari de la Xina. Mida: 1-3 metres. Floreix a l’hivern (XII-III) Molt apreciat en jardineria, plantat en parcs i jardins de la ciutat. Fa la forma típica de cascada. Molt aromàtic. Atrau insectes pol·linitzadors, com ara abelles i abellots. Present a la part central i superior del parc, molt abundant.


Gessamí de florida hivernal, un arbust molt ben valorat, amb el conegut aspecte de cascada







Els tudons el visiten a l'hivern. També molts insectes pol·linitzadors



Emprat sobre rocalles i clarianes

Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian









LES COTORRETES HO PROVEN TOT

27 de desembre


LES COTORRETES HO PROVEN TOT


Cotorreta de pit gris (argentina) (cast: cotorra argentina) Myopsitta monachus. Es creu que els primers exemplars que feren acte de presència als carrers de Barcelona podrien procedir del zoo, d’on s’haurien escapat fortuïtament. El fet és que la presència d’aquestes cotorres s’ha generalitzat a moltes ciutats ibèriques i de la resta d’Europa. Avui dia la seva xerrameca ensordidora ha esdevingut una nota habitual de la ciutat. Abunda als parcs, a les places, per poc espaioses que siguin, i fan estralls als conreus del delta de Llobregat. Hem començat a detectar la seva presència al turó als volts de l’any 1986. Ha esdevingut un ocell cada cop menys poruc, que observem alimentant-se de tota mena de fruits i llavors, com ara els fruits de la mèlia, brots de l’om siberià, dàtils de les palmeres, llegums de la tipuana o de la sòfora i un llarg etc. Construeix enormes nius, de vegades en precari equilibri, al damunt dels cedres o a les palmeres, i si fa bon temps pot criar al llarg de tot l’any. El veiem sovint traginant branquillons i fulles destinats al niu. I els seus xicles estridents formen part del paisatge sonor del barri i de la ciutat, tot fent la guitza a no pocs conciutadans de son feble. 

Sovint se les pot veure trencant branquetes de lledoner, de mèlia, de pins, de plàtans, etc., per edificar els seus descomunals nius al damunt de palmeres o cedres. Mengen penjats als arbres i als arbustos, però també pasturen a terra, a les gespes i als descampats. Els seus pitjors enemics són els gavians, els falcons i els gats, però no són pas una pressa fàcil de capturar. 

Arbres i arbustos que visiten les Myopsittes per aprofitar els seus fruits o llavors:
Lledoner Celtis australis
Melia Melia azederach
Arbre de l'amor Cercis siliquastrum
Troana Ligustrum lucidum
Tipuana Tipuana tipu
Mangrana Punica granatum
Sòfora Styphnolobium japonicum

Melgó Medicago arborea
Piracanta Pyracantha angustifolia
Xicandra Jacaranda mimosifolia
Om siberià Ulmus pumila
Xiprers Cupressus arizonica i C. sempervirens, etc.




Menjant flors de Cercis siliquastrum al mes de març-abril




Cercant aliment a les oliveres

Menjant fruits de mèlies a la tardor



Menjant fruits de troana

Trencant branquillons de lledoner

Niu de Myopsitta en una palmera
Niu al damunt d'un cedre

Menjant llavors de mangraner a la tardor o finals d'estiu


Rosegant cons de xiprer





Anotacions extretes del llibre "Les plantes i els ocells del turó del Putxet"


ELS OCELLS AL·LÒCTONS (EXÒTICS)


La presència d’ocells al·lòctons (mal dits exòtics) al parc i a la ciutat sencera ha augmentat de manera molt acusada en els darrers anys, d’ençà de la dècada dels 90 del segle passat. Amb procedències ben diverses (escapats del zoo, de col·leccions privades, arribats d’indrets propers, etc.) el cert és que algunes d’aquestes aus exòtiques han aconseguit colonitzar amb molt d’èxit els parcs de la ciutat i esdevenir en alguns casos molt abundants. I pels seus costums gregaris i per la cridòria que fan, no passen desapercebuts per a ningú. La necessitat o no de controlar les seves poblacions és un assumpte no exempt de polèmica, però que cal plantejar amb el màxim de rigor científic.



FRUITS I BROTS TOT L’ANY


Els ocells mitjans i petits troben als parcs un rebost gairebé il·limitat d’aliment. La vegetació de jardineria ofereix un període de presència de brots, flors, fruits i llavors que es pot estendre al llarg de tot l’any. Els ocells al·lòctons o exòtics com les cotorres s’aprofiten d’una manera especial d’aquest regal nutritiu, i s’acosten als diferents arbres ornamentals cercant en cada moment de l’any allò que més els hi interessa, siguin brots, flors, fruits o llavors. Els insectes, tanmateix, abunden sobretot a la primavera i l’estiu. Alguns ocells exploten aquest recurs, ric en proteïnes, durant els mesos favorables, i complementen aquesta dieta insectívora amb el consum de fruits o baies durant la tardor i l’hivern. És el cas de merles, mosquiters, tallarols i mallerengues, però també de garses, cotorres i tudons.