EL REBOST DEL PUTXET

 FRUITS I LLAVORS DE TARDOR

El parc del Putxet, com tots els parcs, ofereix a la fauna, en especial als ocells, un munt de possibilitats per alimentar-se. Són fruits en forma de drupa, baia, càpsula, llegum, núcula, aqueni, etc. Els ocells cerquen la polpa tendra o sucosa o de vegades la llavor que amaga. 

1. Fruit del marfull Viburnum tinus L. Caprifoliaceae. Són cercats per tudons, tallarols de cap negre, becs de corall. merles i tords.

2. Fruit obert de Pittosporum tobira (Thunb.) Aiton. Pittosporaceae. 

3. Fruit madur en drupa d'olivera Olea europaea L. Oleaceae. Són aprofitades per estornells, tallarols de casquet, cotorres de pit gris, tords i merles. 

4. Fruits de troana Ligustrum lucidum Thunb. Oleaceae. Són devorats per tudons, cotorres de pit gris, tallarols de casquet, pardals i altres.

5. Drupes de llentiscle Pistacia lentiscus L. Anacardiaceae. Menjades per ocells migradors com ara la cotxa cua-roja, també per merles i tords.

6. Llegum en hèlix d'alfals arbori Medicago arborea (l.) Huds. 

7. Fruits de cornera xinesa Cotoneaster pannosus Franch. Rosaceae. Fruits madurs, menjats per merles, tords, tudons, coloms.

8. Cedre de l'Himalaia Cedrus deodara (Roxb.) G. Don. Pinaceae. Con masculí.

9. Cornera làctea Cotoneaster lacteus W.W. Sm. Rosaceae. Fruits cercats per tudons, coloms roquers, tallarols de casquet, verdums, etc.

10. Abutílon Abutilon grandiflorum G. Don. Malvaceae. Fruit en mericarp.

11. Arbre de l'amor Cercis siliquastrum L. Fabaceae. Llegum dehiscent, amb llavors dins. Llavors consumides per cotorres de pit gris, mallerengues blaves i carboneres, aratingues, etc. 

Llegum obert de Cercis siliquastrum

Pittosporum, olivera, llentiscle, alfals i troana

Mericarps de l'abutílon, llegum en hèlix de l'alfals

Con masculí de cedre

Baies de troana

Phoenicurus phoenicurus menjant fruits de llentiscle

Myiopsitta monachus menjant fruits de mèlia

Tudó menjant fruits de troana

Aratinga menjant fruits de lledoner

Aratinga menjant fruits de Schinus molle

Aratinga menjant llegums de sòfora


© Jordi Cebrian, novembre 2020

 Dissabte, 14 de novembre

ELS GAIGS SEGUEIXEN

Aquests caps de setmana de confinament municipal el parc, tots els parcs de la ciutat es troben saturats de visitants residents. Hi ha una necessitat urgent del contacte amb la natura, i com els ciutadans no poden ultrapassar les fronteres imaginàries del municipi, sota l'amenaça de multa administrativa, es llencen en massa als parcs, sigui per passejar, per treure la mascota, per fer esport, per xerrar amb amics o familiars, per caminar sense pressa, per llegir un llibre, per assajar passos de dansa, per escoltar música, per compartir un berenar i alguna rara avis per veure ocells, com és el meu cas. Aquestes aglomeracions no existirien si la gent pogués escampar-se en un espai molt més gran. Tot sigui, en tot cas, per aconseguir frenar la pandèmia, que segueix ben ferma. 

Els dos gaigs que fa dies vàrem detectar al sector inferior del parc sembla que segueixen a la zona, malgrat la pressió que sobre ells exerceixen les garses. Es mouen pels pins i oliveres del parc del Putxet i els jardinets d'Elvira Farreras. Les cotxes fumades s'aprofiten de l'estesa d'olives caigudes a terra per intentar capturar petits insectes, atrets per aquests fruits en descomposició. Les estrildes devoren fruits de gramínies i de marfulls, els tudons s'atipen dels fruits de les troanes i també d'olives madures. Una mallerenga petita baixa a un punt de rec per beure en un fil d'aigua. 

Gaig Garrulus glandarius

Estrilda astrild

Cotxa fumada Phoenicururs ochruros

Parus major

Parus caeruleus

Parus ater en un punt de rec

© Jordi Cebrian, novembre 2020

UN NOU DISPLAY D'ARATINGUES

 ARATINGUES SOBRE CERCIS I CELTIS

L'aratinga mitrada compta amb una població d'uns 50-60 exemplars que visita sovint el parc, però que no passa la nit aquí i tampoc hi ha criat mai. Potser ho fan en jardins tancats propers o potser són estols que vénen d'altres punts de la ciutat com la Ciutadella. El cert és que es veuen estols molt cridaners, gairebé ensordidors, sobrevolant el barri en diferents moments del dia, de vegades impulsats per la presència amenaçadora dels gavians i més rarament dels falcons. L'aratinga sap aprofitar els diferents recursos alimentaris que el parc li proporciona, en forma de fruits, llavors, brots o fulles. Aquests dies les troben ocupades obrint llegums de Cercis siliquastrun, menjant fruits de lledoners o agafant sements de cedres i xiprers, entre altres aliments potencials. I la presència propera de les persones no sembla que els hi molesti gaire.  

Aratinga mitrada Aratinga mitrata menjant fruits de Cercis

Cotorreta de pit gris Myiopsitta monachus ocupada refermant el grandiós niu al damunt d'un cedre

Regulus ignicapilla mascle

Pit-roig Erithaus rubecula, ja molt freqüent al parc

Estrilda troglodytes menjant fruits de gramínies

Tardor a les mèlies

© Jordi Cebrian, novembre 2020