Parc del Putxet - Fitoderia

15 noviembre 2020

Dissabte, 14 de novembre

ELS GAIGS SEGUEIXEN

Aquests caps de setmana de confinament municipal el parc, tots els parcs de la ciutat es troben saturats de visitants residents. Hi ha una necessitat urgent del contacte amb la natura, i com els ciutadans no poden ultrapassar les fronteres imaginàries del municipi, sota l'amenaça de multa administrativa, es llencen en massa als parcs, sigui per passejar, per treure la mascota, per fer esport, per xerrar amb amics o familiars, per caminar sense pressa, per llegir un llibre, per assajar passos de dansa, per escoltar música, per compartir un berenar i alguna rara avis per veure ocells, com és el meu cas. Aquestes aglomeracions no existirien si la gent pogués escampar-se en un espai molt més gran. Tot sigui, en tot cas, per aconseguir frenar la pandèmia, que segueix ben ferma.

Els dos gaigs que fa dies vàrem detectar al sector inferior del parc sembla que segueixen a la zona, malgrat la pressió que sobre ells exerceixen les garses. Es mouen pels pins i oliveres del parc del Putxet i els jardinets d'Elvira Farreras. Les cotxes fumades s'aprofiten de l'estesa d'olives caigudes a terra per intentar capturar petits insectes, atrets per aquests fruits en descomposició. Les estrildes devoren fruits de gramínies i de marfulls, els tudons s'atipen dels fruits de les troanes i també d'olives madures. Una mallerenga petita baixa a un punt de rec per beure en un fil d'aigua.

Gaig Garrulus glandarius

Estrilda astrild

Cotxa fumada Phoenicururs ochruros

Parus major

Parus caeruleus

Parus ater en un punt de rec

© Jordi Cebrian, novembre 2020

03 noviembre 2020

UN NOU DISPLAY D'ARATINGUES

ARATINGUES SOBRE CERCIS I CELTIS

L'aratinga mitrada compta amb una població d'uns 50-60 exemplars que visita sovint el parc, però que no passa la nit aquí i tampoc hi ha criat mai. Potser ho fan en jardins tancats propers o potser són estols que vénen d'altres punts de la ciutat com la Ciutadella. El cert és que es veuen estols molt cridaners, gairebé ensordidors, sobrevolant el barri en diferents moments del dia, de vegades impulsats per la presència amenaçadora dels gavians i més rarament dels falcons. L'aratinga sap aprofitar els diferents recursos alimentaris que el parc li proporciona, en forma de fruits, llavors, brots o fulles. Aquests dies les troben ocupades obrint llegums de Cercis siliquastrun, menjant fruits de lledoners o agafant sements de cedres i xiprers, entre altres aliments potencials. I la presència propera de les persones no sembla que els hi molesti gaire.

Aratinga mitrada Aratinga mitrata menjant fruits de Cercis

Cotorreta de pit gris Myiopsitta monachus ocupada refermant el grandiós niu al damunt d'un cedre

Regulus ignicapilla mascle

Pit-roig Erithaus rubecula, ja molt freqüent al parc

Estrilda troglodytes menjant fruits de gramínies

Tardor a les mèlies

25 octubre 2020

MASSIVA ENTRADA DE CUERETES

Quart cap de setmana d'octubre

MASSIVA ENTRADA DE CUERETES BLANQUES

Diumenge a primera hora del matí, diumenge molt ventós. Observem un molt notable pas migratori d'ocells petits: volades i volades de cueretes blanques, a desenes i desenes, que acaben sumant per centenars, passen en vol, emetent el seu reclam característic. Són exemplars migrants de camí al sud, que aniran ocupant territoris on passar l'hivern, en espais preferentment propers a punts d'aigua. També comprovem un pas significatiu de pinsans i tords Turdus philomelos, i ja en menor nombre, algunes titelles Anthus pratensis, alguns pardals de bardissa Prunella modularis, reconeixibles pel seu reclam típic de vol, un cotoliu solitari Lullula arborea, petits estols de passerells Carduelis cannabina i fins i tot els dos primers estols que detectem de lluers Carduelis spinus, tot plegat combinat amb el pas de les darreres orenetes. Al parc abunden els tallarols de casquet, que veiem aprofitant diferents fruits del rebost que els arbres els hi ofereix, com olives, fruits de troanes i Cotoneaster, en canvi els fruits de mèlies encara són verds. Qui també s'atipa aquests dies de fruits de troanes són els tudons, que els devoren amb delit.

El parc es troba força ple de gent, amb grups de joves i famílies que aprofiten per fer el pícnic, potser el darrer en moltes setmanes. Sembla com si la gent intueix que aviat tots els parcs tancaran les portes i ja no disposarem d'oportunitats de gaudir-los fins vés a saber quan. Una mesura, aquesta de tancar els parcs públics, que ens sembla del tot equivocada, perquè si no es fa el confinament total dins de casa, la gent tindrà menys espais on esbargir-se i s'acabarà amuntegant més en els carrers i les places.

Cuereta blanca Motacilla alba, foto d'un atre dia

Mosquiter Phylloscopus collybita movent-se en una tipuana

Mallerenga cua-llarga Aegithalos caudatus

Tudons devorant fruits de troana

Vanessa atalanta

Restes una mica més endreçades d'un nou "botellón"

Els ocells observats al parc aquest cap de setmana:

Falco tinnunculus

Laurs michahellis

Columba palumbus

Columba livia

Streptopelia decaocto

Aratinga mitrata = Psittacara mitratus

Myiopsitta monachus

Hirundo rustica

Motacilla alba

Anthus pratensis

Lullula arborea

Prunella modularis

Sylvia atricapilla

Sylvia melanocephala

Phylloscopus collybita

Regulus ignicapilla

Erithacus rubecula

Turdus merula

Turdus philomelos

Parus major

Parus caeruleus = Cyanistes caeruleus

Parus cristatus = Lophophanes cristatus

Aegithalos caudatus

Certhia brachydactila

Estrilda astrild

Estrilda troglodytes

Sturnus vulgaris

Pica pica

Fringilla coelebs

Carduelis chloris = Chloris chloris

Carduelis cannabina = Linaria cannabina

Carduelis spinus = Spinus spinus

Serinus serinus

18 octubre 2020

GAIG AL PUTXET

Octubre 2020

ESTADA DE DOS GAIGS UNS DIES AL PUTXET

Aquests dies de tardor al parc s'ha observat una bona entrada d'ocells que hi passaran l'hivern. Ha augmentat doncs el nombre de pit-rojos, de tallarols de casquet, de bruels, de mosquiters. I mentre encara veiem passar les darreres orenetes, es veuen els primers roquerols Ptyonoprogne rupestris, són freqüents els tords, sobretot a primera hora, i van passant altres migradors locals com ara cuereta banca i torrentera i els pinsans. Durant uns deu dies una parella de gaigs s'havia establert en un petit bosquet de pins a la part baixa del parc, tot delatant la seva presència amb el seu aspre reclam, però semblaria que les seves parentes, les garses, molt més agressives, els haurien expulssat. Caldrà confirmar-lo. El pas freqüent de gavians per sobre del parc i rodalia provoca de tant en tant una formidable volada de coloms i tudons, també de cotorres de pit gris i d'aratingues.

Ens trobem en plena segona onada de la pandèmia i les notícies continuen sent molt dolentes. La gent necessita aferrissadament evadir-se dels problemes i de la tensió que aquesta epidèmia genera, i el parc és un bon espai que convida a la relaxació. Les trobades de joves per fer "botellons" a les nits i de matinada no s'han aturat, més aviat sembla que la recent disposició de tancament de bars i restaurants pot haver influït en una proliferació dels mateixos, encara que només parcialment. Aquest turó, que sempre havia estat un xic cosmopolita, torna a acollir uns pocs turistes, que apareixen tímidament, paraules aillades que de cop se senten, en alemany, en anglès, en francès i en italià, però encara són una excepció.