BANCS NOUS

 EL GAIG SEGUEIX

Aportacions esquemàtiques sobre el parc en aquest pas de novembre a desembre. Temperatures més pròpies del mes de setembre. La cobertura arbòria s'ha reduït amb la tala d'alguns arbres -no només pins- i arbustos, que potser estaven secs o moribunds, o perquè simplement es volia esclarissar certes zones. El resultat és que el parc és ara molt menys dens de vegetació i això no es bo per als ocells. Algunes primeres floracions d'hivern, com el marfull i el melgó Medicago arborea, aporten color a la monotonia prehivernal. El gaig, molt discret, segueix al parc, però no sempre el detectem. Els gafarrons s'atipen aquests dies de llavors de blet, mentres les mallerengues blaves visiten els Cercis i els piracants cercant insectes, arbust barrera que la merla tria en canvi pels seus fruits madurs, que devora amb delit. El tallarols de casquet se senten per tot el parc, emetent el seu sec tec-tec i de vegades algunes notes en sordina del seu cant. 

Els Abutilon sembla que s'escampen

Pit-roig

gaig Garrulus glandarius

Myiopsitta monachus, dues cotorres reposant

Mallerenga blava

La cotxa fumada Phoenicurus ochruros també estrena els nous blancs

Mosquiter Phylloscopus collybita

Adolescents pujats a un cedre

Els bancs nous

Boita matinera sobre la ciutat

Joves turistes practicant la boxa

La déria de l'esport

La déria de tenir gossos

Gafarró menjant llavors de blet

Tórtota turca arraulida

Merla devorant fruits de piracanta

Viburnum tinus, marfull en flor

Totes les fotos © Jordi Cebrian, desembre 2024

UN CARBASSÓ

 PUTXET POST DANA

Passa sovint que una planta agrícola apareix espontània allà on no li tocaria. Pot haver arribat de formes molt diverses, com ara pels ocells amb les seves dejeccions, llavors que s'usen per alimentar ocells de gàbia, per l'ús en jardineria del compost amb restes de menjar, etc. Aquests dies ha aparegut un peu de carbassó o similar (Cucurbita sp, potser Cucurbita pepo).

Els becs de coralls senegalesos aprofiten molts fonts diferents d'aliment, en especial plantes gramínies, com les del génere Setaria. 

Els tallarols de casquet ocupen amb els seus petits territoris bona part del parc i delaten la seva presència amb el tec-tec del seu reclam d'hivern. 

Tudó beu d'ua font

Carbassó espontani

Algú ha penjat aquesta minúsucla menjadora per a ocells

Estrildes alimentant-se de fruits de gramínies

Un xoriguer cerca preses al turó

Tallarol de casquet mascle

Totes les fotos © Jordi Cerbrian, novembre 2024

DESPRÉS DE LES PLUGES

 XORIGUER MOLESTAT

El temporal, que de forma tan tràgica i catastròfica ha afectat al País Valencià i Albacet, es va notar de manera molt més atenuada a la nostra àrea. La pluja, tanmateix, ha regat de forma generosa el parc, i el verd torna a ser present en forma de plantes anuals, com ara blets, melcoratges, morelles, etc., que entapissen el terra moll. Un xoriguer ha visitat més de dos dies el turó, però de seguida ha estat molestat per una colla de garses agresives, que el fan fora. El pit-roig afònic que cada any s'instal·la en una zona concreta del parc, hi torna a ser. El parc s'ha omplert de tallarols de casquet, que se senten aqui i allà. Les papallones Vanessa atalanta apareixen arreu aquests dies.

Vanessa atalanta, molt present s aquests dies

Serinus serinus

Bruel Regulus ignicapilla

El parc sota la pluja

Garsa aprofitant engrunes

Myiopsitta monachus menjant fruits de troana

Xoriguer en vol sobre el parc

Estrilda astrild

Erithacus rubecula, el pit-roig afònic

Abutilon grandiflora

© Jordi Cebrian, octubre 24

OLIVES I PIRACANTES

 ARATINGUES I VERDUMS

Els ocells del parc del Putxet aprofiten a fons els recursos que la vegetació ornamental del parc els hi ofereix. Les cotorres aratingues de cara vermella Aratinga mitrata (= Psittacara mitratus) devoren una gran varietat de fruits, com ara sòfores, mèlies, cons de cedres i xiprers i també olives verdes i madures. Els joves verdums de l'any s'atipen amb discreció de les baies madures o per madurar dels piracanta. També els coloms roquers (domèstics) les mengen amb delit. La persistent sequera, que les darreres pluges no ha solucionat ni de bon tros, ha deixat al parc en una situació de gran debilitat. Molts arbres han estat talats per tot el parc, reduint de forma manifesta la cobertura arbòria. 

Aratinga menjant olives

Verdums devorant fruits de piracanta

Com també ho fan els coloms

Bec de corall senegalès jove

Una triste imatge del parc

© Jordi Cebrian, setembre 2024

UN AGAPORNIS AL PUTXET

 CRIDÒRIA D'ARATINGUES

Les aratingues de cara vermella Aratinga mitrata (= Psittacara mitratus) porten uns dies molt revolucionades, freqüentant els terrats i balconades d'alguns edificis del carrer Marmellà, on han trobat segurament un possible i desitjat trofeu tròfic, tot provocant una cridòria explosiva, potent i persistent, que atrau l'atenció d'alguns soferts passejants sota la canícula. Avui un altre reclam de lloro s'ha sumat a l'orquestració psitàcica, un reclam més dèbil i no pas tan persistent. No ens costa descobrir a qui pertany. Un exemplar d'Inseparable Agapornis (potser roseicapilla) s'ha afegit a les aratingus en el seu discurs i les seves volades, i el veiem cuidant-se les plomes al damunt d'una antena. És probablement un exemplar escapat de gàbia o similar i el seu destí és més aviat incert. Hem vist al parc altres ocells escapats, com el lloro nimfa o el canari. Són presències que no van més enllà d'uns pocs dies. 

Agapornis

Aratinga mitrata

Jordi Cebrian © Agost 2024