Fitoderia-Putxet: PASSIÓ PER LES MÈLIES

19 febrero 2021

PASSIÓ PER LES MÈLIES

ELS FRUITS MÉS BUSCATS

Els fruits més cercats aquests dies al parc són les rodones drupes penjants de les mèlies. Aratingues mitrades, cotorres argentines, tudons, tallarols de casquet, merles i altres s'apropen a aquests arbrets ornamentals, força comuns al parc, per devorar amb delit els seus fruits farinosos. Semblaria que aprofiten preferentment les menudes llavoretes que hi contenen, i en canvi rebutgen la pell de fora i la polpa enganxosa. Però aquestes drupes, de color bru en madurar, i d'entre 1 i 2 cm de diàmetre, són força tòxiques per als humans, de manera que la ingesta de més de deu llavors podria ser letal per una persona adulta. Aquesta toxicitat no afectaria doncs als ocells, que les mengen sense treva durant aquestes setmanes d'hivern, però no sabem si queden un xic embriagats quan en consumeixen molts. La presència dels estols de les aratingues es fa ben evident per la cridòria contundent que provoquen els estridents reclams que emeten col·lectivament quan es desplacen d'una banda a altra, tot cridant l'atenció de la gent que passeja pel parc i rodalia. La mèlia Melia azederach L., coneguda també com a cinamom i lila de Persia, és un arbret caducifoli molt apreciat en jardineria per la seva vistositat i resistència. És originari de l'Àsia central, Índia nord i zona de l'Himalàia i ja fa dècades que es planta als parcs i jardins de la ciutat. El nom específic, azederach, procedeix del terme persa azad-darakht i mèlia és el nom que li va atribuir Linné per la seva afinitat morfològica amb els freixes. Els fruits, com diem, són tòxics i narcòtics, però s'havien usat com a purgants i com a repel·lent d'insectes, però també per compondre collarets, rosaris i altres ornaments.