POLLETS I JOVES

 UNA NOVA GENERACIÓ

Aquests dies resulta fàcil al parc trobar-nos amb exemplars joves d'ocells, siguin pollets ja crescuts, que encara demanen aliment als pares o bé joves o immadurs que ja comencen a "buscar-se la vida" per ells mateixos. És el cas de garses, amb exemplars joves aventurant-se per terra i la vegetació baixa a la recerca d'aliment, és el cas també de mallerengues blaves, de plomall, de mallerengues petites i carboneres, de tallarols o de pardals, movent-se pels arbres i els arbustos, exigint l'atenció dels pares. Fa molta calor i la sequera fa estralls sobre la vegetació del parc, que veiem molt assedegada e inclús marcida. Ja fa molts dies que no cau ni una gota, i de pluges, a mitjà termini, no se n'esperen. Coincideix aquest primer cap de setmana de juny amb el dia internacional del medi ambient, aquests tipus de celebracions que ben mirat serveixen de ben poc, més enllà d'omplir per un dia els telenotícies amb aquest missatges d'alarma, que aviat tothom oblida. En efecte, es parla molt a la tele, als mitjans, als programes, de la regressió de la costa, l'augment de les catàstrofes naturals, dels incendis cada cop més devastadors, de l'augment del nivell del mar i de la imparable pèrdua de biodiversitat i els experts demanen, com única solució al nostre abast, un canvi de rumb global, potser un imprescindible decreixement, almenys a les societats més desenvolupades. Però, per altra banda, davant d'aquestes manifestacions tan evidents del caos climàtic, la ceguera social és tan absurda, que encara es plantegen actuacions tan poc coherents com és l'organització d'uns jocs olímpics als Pirineus, on la neu aviat serà un record del passat. Sembla que no aprendem mai.

Garses joves

Mallerenga carbonera jove

Mallerenga de plomall a prop dels seus pollets

Cadernera

Tudó

Puput cercant preses a primera hora del matí

Sargantana Podarcis hispanica

© Jordi Cebrian, juny, 2022