ARRIBA LA TEMPESTA

 PLOU SOBRE EL PUTXET

Finalment irrump un front que viatge des del nord i que rega de forma generosa moltes comarques del nord i centre del país. A la costa ens arriba als vols de les 19h, acompanyat de molts llamps i trons, però d'aigua no en cau gaire. Cal molta més pluja, molta més aigua per apaivagar la dramàtica sequera que estem patint. Passada la pluja surtim de nou al parc per caminar i gaudir d'una certa frescor, que prou necessitàvem. Sento i veig el primer pit-roig des de fa moltes setmanes, semblaria que la frescor l'ha animat a sortir del seu enclaustrament. 

Ocells vistos en una breu passejada post tempesta: Aratinga mitrata, Myiopsitta monachus, Columba palumbus, Columba livia, Apus melba, Hirundo rustica, Pica pica, Garrulus glandarius, Sturnus vulgaris, Syvia atricapilla, Sylvia melanocephala, Turdus merula, Erithacus rubecula, Parus major, Parus caeruleus, Parus ater, Parus cristatus, Certhia brachydactila, Passer domesticus, Carduelis chloris, Carduelis carduelis, Serinus serinus.

PASSEJADA SOTA LA CANICULA

 IMATGES D'ESTIU AL PARC

Cal matinar una mica per evitar la calorada, aprofitant que el parc és obert ben aviat o inclús que manté algun accés obert tota la nit. És fàcil trobar restes de "botellons" aquí i allà, de les inevitables gresques nocturnes de la jovent, i hi ha qui culmina la festa tot adormint-se sobre un banc del mirador. Però de bon matí "brigades" de coloms i de garses s'afanyen per cruspir-se les engrunes del menjar tirat i abandonat al terra o al voltant de les papereres. La dinàmica dels ocells no s'atura malgrat la calor intensa, que va augmentant amb els pas de les hores. Les aratingues s'atipen de fruits i llavors dels lledoners, les cotorretes ho fan amb els cons de xiprer i de thuja. I encara es veuen famílies d'ocells, amb exemplars nascuts no fa gaire: bruels, mallerengues, tallarols, verdums, caderneres, tudons...

Els coloms s'aprofiten de les restes dels botellons

Dormint la mona

Aratinga mejant fruits de lledoner

Puput aturat en un cedre

Jove tudó

Vegetació assedegada: Myioporum acuminatum

Jove de bruel Regulus ignicapilla

Parus ater

Parus major aturat en una iuca

Dues garses atentes a tot

© Jordi Cebrian, juliol 2022

EL CANT DEL TALLAROL

 ESTRILDES I TIPUANES

Un any més, en plena floració de les tipuanes, quan les capçades d'aquests arbres queden saturades del groc lluent de les seves delicades flors i el terra entapissat d'aquest mateix color, una parella de becs de corall cuanegre freqüenten les branques i els troncs, per furgar dins les escletxes a la recerca, potser, de minúsculs insectes. Un sol, sembla que un sol mascle de tallarol de casquet fa retronar el seu cant melòdic i poderós per tot el parc. Semblaria que disposa d'un territori ampli, d'uns 40 m2, que li permet entonar el seu magnífic himne nupcial i territorial des del brancam de pins, troanes, sòfores, acàcies i oliveres. Els pardals són inusualment presents, especialment a la part baixa del parc, i sembla que els hi atrauen els cons de les thujes. Almenys tres merlots mascles canten gairebé simultàniament. Trobem joves d'aquesta espècie, però també de bruel, de mallerengues petites, blaves i emplomallades, totes elles molt enfeinades cercant aliment. Han florit, com dèiem, les tipuanes, també les dues xicandres que hi ha al parc, els aromers, les lantanes, una mata d'ambients salobres, el limoniastre i unes enfiladisses espectaculars, les passionàries, en aquest cas a la tanca de l'escola bressol. La segona calorada tot just esclata ara, ens esperen dies de canícula insuportable.

Ocells vistos al parc aquest cap de setmana:

Larus michahellis
Columba palumbus
Columba livia
Streptopelia decaocto
Aratinga mitrata
Myiopsitta monachus
Apus melba
Apus apus
Hirundo rustica
Delichon urbicum
Sylvia atricapilla
Sylvia melanocephala
Regulus ignicapilla
Phoenicurus ochruros
Turdus merula
Parus caeruleus
Parus ater
Parus cristatus
Aegithalos caudatus
Certhia brachydactila
Passer domesticus
Estrilda troglodytes
Estrilda astrild
Carduelis chloris
Serinus serinus

Bec de corall cuanegre Estrilda troglodytes cercant aliment a les tipuanes

Myiopsitta monachus en thuja

Pardal Passer domesticus en un tamariu jove

Jove de mallerenga emplomallada Parus cristatus

El mascle de tallarol de casquet Sylvia atricapilla entona el seu poderós cant

Merla Turdus merula

Trifulca entre merlots mascles joves

Verdum Carduelis chloris

Xicandra en flor Jacaranda mimosifolia

Aromar florit Leucaena glauca

Limoniastre Limoniastrum monopetalum

Passionària Passiflora coerulea

Tipuanes en flor

Totes les fotos © Jordi Cebrian, juny de 2022

 

POLLETS I JOVES

 UNA NOVA GENERACIÓ

Aquests dies resulta fàcil al parc trobar-nos amb exemplars joves d'ocells, siguin pollets ja crescuts, que encara demanen aliment als pares o bé joves o immadurs que ja comencen a "buscar-se la vida" per ells mateixos. És el cas de garses, amb exemplars joves aventurant-se per terra i la vegetació baixa a la recerca d'aliment, és el cas també de mallerengues blaves, de plomall, de mallerengues petites i carboneres, de tallarols o de pardals, movent-se pels arbres i els arbustos, exigint l'atenció dels pares. Fa molta calor i la sequera fa estralls sobre la vegetació del parc, que veiem molt assedegada e inclús marcida. Ja fa molts dies que no cau ni una gota, i de pluges, a mitjà termini, no se n'esperen. Coincideix aquest primer cap de setmana de juny amb el dia internacional del medi ambient, aquests tipus de celebracions que ben mirat serveixen de ben poc, més enllà d'omplir per un dia els telenotícies amb aquest missatges d'alarma, que aviat tothom oblida. En efecte, es parla molt a la tele, als mitjans, als programes, de la regressió de la costa, l'augment de les catàstrofes naturals, dels incendis cada cop més devastadors, de l'augment del nivell del mar i de la imparable pèrdua de biodiversitat i els experts demanen, com única solució al nostre abast, un canvi de rumb global, potser un imprescindible decreixement, almenys a les societats més desenvolupades. Però, per altra banda, davant d'aquestes manifestacions tan evidents del caos climàtic, la ceguera social és tan absurda, que encara es plantegen actuacions tan poc coherents com és l'organització d'uns jocs olímpics als Pirineus, on la neu aviat serà un record del passat. Sembla que no aprendem mai.

Garses joves

Mallerenga carbonera jove

Mallerenga de plomall a prop dels seus pollets

Cadernera

Tudó

Puput cercant preses a primera hora del matí

Sargantana Podarcis hispanica

© Jordi Cebrian, juny, 2022