Abril 2020

Observacions des del confinament

I ELS PARDALS HI TORNEN

Avui, dilluns de Pasqua, plou amb ganes sobre la ciutat. Els dies anteriors en canvi lluïa el sol, de vegades un sol més esmorteït o amb pocs núvols. Seguim confinats, resignats a mirar el món des de les nostres posicions de recolliment.

Han arribat els falciots negres i els seus crits aguts ens recorden que la primavera ja està molt ancorada. Les mallerengues blaves i les emplomallades visiten també les alzines de davant de casa cercant petites preses a l'interior de les fulles. Les cotorres de pit gris també hi venen i recullen fulles d'alzina per als seus nius descomunals. I les veiem volant amunt i avall portant llargues branquetes apressades amb el bec. I han tornat els pardals, que darrerament era ben difícils de veure al turó del Putxet, i s'aturen sobre les tanques de l'escola bressol i fan fressa amb la seva cridòria d'excitament nupcial. Potser un efecte més d'aquest procés excepcional que patim els humans, de passar d'engabiadors a engabiats. Famílies de gafarrons visiten el nostre balcó o cerquen aliment als penjolls de parietària o al brancam del Cercis encara florit. Les caderneres fan també volades en família. La parella de tallarol cap-negre aprofita quan no som nosaltres abocats al balcó per fer ella la seva rutinària visita, tot furgant dins les macetes. De mosquiters de passa encara en queden alguns i sentim el seu cant accelerat i alhora musical. Hem sentit també el primer mosquiter pàl·lid en la distància. El mascle de xoriguer apareix de tant en tant, sobretot a les tardes, a la recerca de víctimes desprevingudes. I la gent què, la gent en general va complint amb aquest confinament que cada vegada resulta més feixuc de suportar. Només els passejadors de gossos i de bosses buides de compra s'entesten a sortir sempre que poden i molt més, en una tendència a la relaxació que es fa cada cop més palesa. I és que estem molt necessitats de sortir a respirar món i natura, verd tendre i fragàncies diverses, i potser ja caldria imitar el que es fa en altres països i es permeti una certa llibertat de moviments en espais exteriors, guardant sempre les distàncies i extremant les mesures higièniques, sobre les quals tant i tant s'està insistint i que ens porta a tots a viure sota una paranoia permanent.

Cotorra de pit gris arrencant fulles d'alzina

Estol de cotorres sobre la tancva

Tallarol de cap negre furgant dins d'una jardinera

L'excitació dels pardals

Tórtora turca Streptopelia decaocto

Mallerenga blava Parus caeruleus

Mallerenga emplomallada Parus cristatus

Turistes o residents estrangers caminant pels carrers solitaris

© Jordi Cebrian, 2020