Fitoderia-Putxet

Abril 2020

Observacions des del confinament

I ELS PARDALS HI TORNEN

Avui, dilluns de Pasqua, plou amb ganes sobre la ciutat. Els dies anteriors en canvi lluïa el sol, de vegades un sol més esmorteït o amb pocs núvols. Seguim confinats, resignats a mirar el món des de les nostres posicions de recolliment.

Han arribat els falciots negres i els seus crits aguts ens recorden que la primavera ja està molt ancorada. Les mallerengues blaves i les emplomallades visiten també les alzines de davant de casa cercant petites preses a l'interior de les fulles. Les cotorres de pit gris també hi venen i recullen fulles d'alzina per als seus nius descomunals. I les veiem volant amunt i avall portant llargues branquetes apressades amb el bec. I han tornat els pardals, que darrerament era ben difícils de veure al turó del Putxet, i s'aturen sobre les tanques de l'escola bressol i fan fressa amb la seva cridòria d'excitament nupcial. Potser un efecte més d'aquest procés excepcional que patim els humans, de passar d'engabiadors a engabiats. Famílies de gafarrons visiten el nostre balcó o cerquen aliment als penjolls de parietària o al brancam del Cercis encara florit. Les caderneres fan també volades en família. La parella de tallarol cap-negre aprofita quan no som nosaltres abocats al balcó per fer ella la seva rutinària visita, tot furgant dins les macetes. De mosquiters de passa encara en queden alguns i sentim el seu cant accelerat i alhora musical. Hem sentit també el primer mosquiter pàl·lid en la distància. El mascle de xoriguer apareix de tant en tant, sobretot a les tardes, a la recerca de víctimes desprevingudes. I la gent què, la gent en general va complint amb aquest confinament que cada vegada resulta més feixuc de suportar. Només els passejadors de gossos i de bosses buides de compra s'entesten a sortir sempre que poden i molt més, en una tendència a la relaxació que es fa cada cop més palesa. I és que estem molt necessitats de sortir a respirar món i natura, verd tendre i fragàncies diverses, i potser ja caldria imitar el que es fa en altres països i es permeti una certa llibertat de moviments en espais exteriors, guardant sempre les distàncies i extremant les mesures higièniques, sobre les quals tant i tant s'està insistint i que ens porta a tots a viure sota una paranoia permanent.