Fitoderia-Putxet

Temps de (des) confinament

31 de maig de 2020

DE PASSIONÀRIES I MASCARETES

Han florit les passionàries -passioneres o flors de la passió, com també es coneixen- a la tanca de vegetació que limita amb l'escola bressol i molta gent que camina per la rampa, per accedir al parc, s'atura sorpresa, gairebé hipnotitzada, per admirar aquesta planta estranya i prodigiosa i per fer alguna foto amb el mòbil. És certament una planta molt curiosa, que crida molt l'atenció. Amb l'ajuda d'uns circells gruixuts, que semblen cables d'una màquina elèctrica, aconsegueix guanyar alçada, enfilant-se per sobre de la densa vegetació de la tanca, constituïda per aladerns de fulla estreta i polígales sud-africanes, entre altres, que li serveixen de suport. Les flors són espectaculars, no només per la grandària, sobretot per la seva morfologia tan original. Presenta cinc sèpals blancs, per sobre d'ells una corona de nombrosos filaments de color blanc i violaci, i per sobre, projectats cap endavant, cinc estams recaragolats, de color verd llimona, i un darrer verticil amb tres estigmes purpuris, angulosos, que deriven de l'ovari. És una planta molt estimada en jardineria, freqüent en molts parcs, jardins i també en moltes masies. Aquesta espècie, Passiflora caerulea, és ornamental, però l'espècie afí Passiflora incarnata és molt apreciada en fitoteràpia com a bon remei d'herbolari per combatre l'insomni i els estats nerviosos.

És temps també per a la florida de diverses acàcies sud-americanes, com les tipuanes Tipuana tipu, de boniques flors grogues, o les xicrandas Jacaranda mimosifolia, d'espectaculars flors blaves. També són florits els hibiscus Hybiscus rosa-sinensis, de flors groses, d'un vermell insolent, les lantanes Lantana camara o híbrids propers, els hipèrics de jardí Hypericum calycinum, les lobèlies Lobelia laxiflora, les abèlies Abelia grandiflora i les boniques escal·lònies Escallonia rubra, totes dues plantes emprades per crear tanques i barreres verdes.

L'activitat de la fauna del parc és prou notable. Es veuen famílies de mallerengues petites i blaves movent-se pels pins i les oliveres, de caderneres, gafarrons i verdums. Els ocells treuen partit dels recursos que el parc els hi ofereix en cada moment. Els tudons devoren fruits d'aladern, les aratingues s'atipen de flors de til·ler, les mallerengues petites, adults i joves, s'aprofiten de què els cons de les tujes Platycladus orientalis són ja ben oberts, per agafar amb delit les llavors rodones que hi contenen. Mascles de merla i de tallarol de casquet proclamen des de posicions obertes i enlairades el seu himne d'amor, mentre el bruel, el raspinell i la mallerenga emplomallada recorren oliveres, xiprers, pins i troanes a la recerca d'insectes. I d'insectes n'hi ha molts: abelles i abellots, vespes, mosques i mosquetes, escarabats del génera Oedemera i papallones diverses.

El parc segueix ple de gent a totes hores, des de bon matí, les franges horàries es respecten molt relativament, el cansament davant de tanta norma i restricció és prou evident i comprensible. La gent camina amb mascareta o sense, són molts els que la porten penjada del braç, de l'orella o sota la mandíbula, de forma que no serveix de res. I ja les trobem tirades per terra, perdudes i trepitjades, com a símbol de la nostra estupidesa.