Temps de (des) confinament

3 de juny de 2020


LA PUPUT I LA SARGANTANA

Una sargantana terroritzada em salta als peus des de la vegetació enjardinada, fugint d'un enemic que de seguida aflora. És la puput la que ha provocat la seva fugida desfermada, i que ara veig rastrejant les clarianes entre els arbustos a la recerca de preses desprevingudes o amagades sota terra, poc atemorida per la meva presència propera, que l'observa amb veneració. El pas d'un nodrit grup d'excursionistes urbans me l'espanta finalment. Una tórtora s'apropa a beure aprofitant el rec dels aspersors. Canta el tallarol de casquet aturat al brancam d'un til·ler i ens regala la seva melòdica refilada. Un solitari pit-roig aprofita la solitud humana de la primera hora del matí per sortir a caçar insectes a terra. Aquesta espècie, tan freqüent a l'hivern al parc, desapareix un cop avançada la primavera, però almenys un o potser dos exemplars, probablement joves o subaldults, es queden i hi passen tot l'estiu. Les garses i els tudons també baixen al terra per raons diferents, les aratingues fan volades sorolloses i s'aturen a les mèlies i als xiprers. El parc els hi proporciona un munt de recursos per alimentar-se en forma de fruits, flors i brots tendres. Famílies de gafarrons i caderneres cerquen llavors entre les plantes ruderals, com ara lletsons i calcides, estols de becs de coralls ho fan a la vegetació baixa, mentre orenetes i falciots fan volades vigoroses arran de terra. 

Puput Upupa epops concentrada cercant preses

Sargantana ibèrica Podarcis hispanica

Aratinga mitrata aturada en una mèlia

Garsa Pica pica

Tudó Columba palumbus

Tórtora Streptopelia decaocto

La tórtora aprofita el rec 

El cant del tallarol de casquet Sylvia atricapilla

Ipomoea indica, enfiladissa invasiva molt comuna al parc

Torna a florir l'aromar Leucaena leucocephala

Oxalis debilis

Florida de la parkinsònia Parkinsonia aculeata

Qualsevol racó serveix per fer gimnàstica

© Jordi Cebrian, 2020