Dissabte, 20 de juny


ARATINGUES, OBRES I "BOTELLONS"

La necessitat d'un espai verd urbà, del contacte amb la natura, s'ha incrementat sens dubte després de tantes setmanes d'obligat confinament. Des del primer dia en què es va permetre caminar per la ciutat, ni que fos en franges delimitades, la gent es va llençar a descobrir els barris i els diferents parcs de la seva ciutat. Durant unes setmanes, dia rere dia, el parc del Putxet, com tants altres, acollia una onada impulsiva de visitants, la major part d'ells no habituals, sobretot en les franges matinal i vespertina, empesos per la necessitat arrabassadora de fugir del confinament durant unes poques hores, tot fent esport o simplement una llarga i profitosa caminada de descoberta urbana. Ara el frenesí ha minvat de manera clara, però als veïns ens ha quedat un vestigi desagradable d'aquesta atracció ciutadana pels parcs urbans. Grups de joves aprofiten la solitud del parc a la nit, quan és tancat, però també en altres hores del dia, per arreplegar-se i beure i fumar porros sense limitacions. I l'endemà ens trobem els resultats de la seva manca de civisme. Brutícia arreu, en forma d'ampolles i gots de plàstic, llaunes de cervesa, ampolles de begudes alcohòliques, bosses de plàstics i altres objectes escampats en els espais oberts i les placetes. De papereres en tenen per tot arreu, i no hauria costat res, un cop acabada la gresca alcohòlica, deixar l'espai tal com l'han trobat en arribar, però sembla un esforç que no estan disposats a assumir. La gent que l'endemà camina pel parc ho comenta amb desgrat i és que les restes del "botellón" són ben visibles.

Ara, acabat d'estrenar l'estiu, els ocells segueixen explorant i traient profit dels recursos que el parc els hi subministra. Un grup d'aratingues Aratinga mitrata devoren amb delit els fruits dels lledoners, tot fent molta fressa amb el bec. Sembla que es mengen les llavors un cop han aconseguit obrir la drupa amb el seu robust bec ganxut, i es pengen al brancam, molt sovint cap per vall, de forma que les pots admirar de molt a prop, però la gent que passeja el gos ni tan sols les veuen en passar per sota dels joves lledoners. Adults i joves becs de corall cerquen llavors entre la vegetació arbustiva i les gramínies i els veiem aturats en ailants i cercis. 

La serenor i la tranquil·litat del temps de confinament ja sembla un difús record del passat. Ara, a l'aresta nord del parc, al carrer Marmellà, hi fan obres, han entrat les màquines, han foradat el terra amb la intenció de canviar les canonades d'aigua, i el soroll és ensordidor, no se sent ja cap ocell, ni mallerengues, ni gafarrons ni tan sols coloms. És la nova normalitat?

Aratinga mitrata devorant fruits de lledoner

Cotorretes argentines Myiopsitta monachus pidolant engrunes amb els coloms

Mallerenga emplomallada Parus cristatus en un xiprer

Garsa Pica pica, vigila des del pi la seva oportunitat

Adult de bec de corall Estrilda astrild

Jove de bec de corall de cua-negra Estrilda troglodytes nascut aquesta primavera

Adult de bec de corall de cua-negre

Merlot Turdus merula cantant sobre la copa d'un pi blanc

Pardal Passer domesticus, més freqüents al parc que no pas abans

Tendre fruit del pruner silvestre Prunus domestica

Fruit de la passionària Passiflora caerulea

Inflorescències noves, obertes i per obrir, de l'aromar blanc Leucaena leucocephala

Floreix el limoniastre Limoniastrum monopetalum

Una enfiladissa abundant i invasora al parc Ipomoea indica

Grup de nois, molt disciplinats portant la mascareta

Carrer tallat per obres

Obres al carrer Marmellà

Lamentable visió del parc al matí, restes de nombrosos "botellons"

Qui l'ha deixat aquí bé sembla que tingui la necessitat d'exhibir la seva estupidessa

Més mascaretes caigudes, imatges d'un nou temps

© Jordi Cebrian, 2020