Fitoderia-Putxet: OMS MORIBUNDS

Diumenge, 16 d'agost

ELS OMS DEL PUTXET LLANGUEIXEN

Sumat a l'efecte de la calor estiuenca, l'aspecte d'una part del parc del Putxet aquests dies d'agost és força desolador per altres raons. La majoria dels oms siberians de la part alta del parc ofereixen una imatge malaltissa i pobre, amb les fulles engroguides i mig menjades, amb molta fulla caiguda a terra. Mirades de ben a prop i a contrallum aquestes fulles malaltes i plenes de forats retenen un bri de bellesa artística, la bellesa que precedeix a la mort. Com ja hem apuntat en aquest blog el presumpte responsable d'aquesta afectació és el petit escarabat Xanthogaleruca luteola Müll., les larves del qual devoren les fulles, deixant-les sense teixit tendre i oferint l'aspecte de fulla esqueletitzada tan característic. Caldrà veure si els arbres aconseguiran o no refer-se d'aquesta severa afectació o bé si acabaran morint. La caiguda de les fulles redueix a minims la funció fotosintètica, la qual cosa debilita fortament a l'arbre, que resta a expenses de plagues o paràsits que el poden acabar matant. Per contra, curiosament, els oms siberians, Ulmus pumila, no solen ser afectats per la infecció fúngica o grafiosi que ataca sovint a moltes altres espècies d'oms. Però no són pas els únics arbres i arbustos que veiem pansits i gairebé moribunds, principalment a causa de la calor, la deshidratació i la sequera, com és el cas dels marfulls, dels melgons Medicago arborea, les troanes i els miopòrums Myoporum acuminatum.

En canvi el ritme de vida per part de la fauna del parc segueix ben viu, sobretot a primera hora. Les cotorretes argentines Myiopsitta monachus s'atipen de figues madures i de flors de sòfora. Es mostren molts actives les diferents mallerengues, raspinells i els bruels, satisfets amb el nodrit rebost d'insectes. Trobem ocells netament d'estiu, com les orenetes, els darrers falciots, una parella de papamosques gris caçant a l'ombra de les troanes, mosquiters pàl·lids cercant preses a les copes dels pins i la presència sorpresa d'un oriol solitari i fugisser, al qual el pas sorollós i estrident de les aratingues deu deixar ben desconcertat. Un solitari pit-roig, que ha passat l'estiu al parc, es belluga prudent per dins de la vegetació baixa. Libèl·lules imponents, com Anax imperator, sobrevolen la vegetació arbustiva tot esperant sorprendre preses desprevingudes, mentre una enorme abella fustera visita les flors de les sòfores a la recerca del nutritiu nèctar.