Fitoderia-Putxet: ARATINGUES I CERCIS (2)

UNA PRIMAVERA MOLT POBRA

Un rètol penjat en les diferents entrades al parc informa que "es deixen de regar els parcs i jardins de la ciutat", a causa de la greu situació de sequera. No cal dir que és una mesura raonable. I certament costa recordar una primavera més seca, pobra i eixuta que aquesta, amb un índex de floracions tan magre i ridícul, incomparable amb els anys anteriors. Una de les poques notes de color ens l'ofereix, com ja hem dit, els arbres de l'amor Cercis siliquastrum, que segueixen plenament florits, per bé que les flors van caient, tot entapissant el terra a sota d'ells, i les fulles van guanyant terreny en el brancam. Tan llampant és la floració d'aquests arbrets, que són molts els passejadors que s'aturen per admirar-los i treure fotos, sobretot turistes. Els estols d'aratingues Aratinga mitrata continuen visitant aquests arbres per devorar les seves flors roses, probablement dolces i nutritives. Fent l'equilibri en el brancam i emetent els seus reclams ensordidors, la majoria passa pel costat sense parar l'atenció. Un cop més, de vegades són turistes els que s'aturen per admirar-lo. Potser és que els locals estan tan acostumats a aquest xivarri, que ja no el senten.

Trobem alguns ocells migradors, encara ben pocs: Els primers mosquiters de passa Phylloscopus trochillus, els dos primers mastegatatxes Ficedula hypoleuca i una parella de cotxes cua-roja Phoenicurus phoenicurus, però també un mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli que qui sap si acabarà criant al parc.

Conversem amb una parella de guardes cívics que patrulla pel parc. Tenen la missió de cridar l'atenció del ciutadà que cometi actes poc cívics als parcs. I allò que més es veuen obligats a censurar és portar els gossos sense lligar fora dels espais especialment destinats a això. Quan són ells costa trobar gossos deslligats, tothom els porten lligats, però un cop han marxat, les corredisses de gossos deslligats pel parc és una constant, amb molt poques excepcions. No farem judicis de valor aquí. S'entén que els gossos s'han d'esbargir, quan molts cops passen tantes hores tancats en un pis, però sí que trobem actituds censurables en el comportament dels cans, i de les quals cal culpar als seus amos i no tant als mateixos gossos, com quan no es recullen i renten les deposicions, quan es permet beure als animals directament de les fonts, quan es llencen sobre la gent o quan se'ls permet endisar-se en la vegetació, provocant molèsties i terror en la fauna resident.