EL PARC GAIREBÉ DESERT
Canta un pit-roig, mallerengues carboneres, petites i emplomallades es mouen pel fullatge de tipuanes i xicrandes, se sent el reclam melancòlic dels tòtils i a terra i als parterres sovintegen els tolls d'aigua, ha passat la tempesta, però la pluja, ara més moderada, es perllonga una mica més, amb intermitències. Ha estat un xàfec revitalitzador, i la vegetació ho agraeix, però ens cal molta més aigua.
No hay comentarios:
Publicar un comentario