Dimecres 26 de febrer


LA CRIDA DELS LLORERS I ELS TAGINASTES

A poc menys d'un mes de l'arribada oficial de la primavera, les evidències d'aquesta estació es perceben de forma prodigiosa per tot el parc. Ens trobem amb la crida dels llorers ben florits, però també dels taginastes blaus, de les lantanes de l'Uruguai, els aladerns, les coronil·les, els romanís, les sàlvies, les lavandes i tants altres. Les plantes conviden als insectes pol·linitzadors a visitar les seves intimitats florals, i ho fan mitjançant aquest esclat de colors i de fragàncies, però també amb missatges més subtils en forma de substàncies volàtils que les mateixes plantes emeten des de les seves posicions enganyosament immòbils. El llorer, ben present en diferents punts del parc, és un arbret dioic, que ara ens mostra les seves flors, en umbel·les axil·lars. Destaquen els tèpals de color groc pàl·lid i els quatre estaminodis envoltant el pistil en les flors femenines i els estams lliures de les flors masculines. El llorer és originari de la Mediterrània oriental, però es pot trobar subespontani a molts indrets del litoral i prelitoral català, com al Maresme i al Vallès, en ambients ombrívols de ribera. Constitueix una bona planta medicinal, molt emprada com a tònic digestiu i antisèptic, i molt apreciada també com a condiment culinari, per aromatitzar diferents guisats, sopes i plats diversos. 

Llorer Laurus nobilis, inflorescència

Taginaste blau Echium fastuosum

Cercis siliquastrum, flors incipients

Ginesta vera Spartium junceum, primeres flors

Westringia longifolia, originària d'Austràlia

Lantana montevidensis, originari de Sud-amèrica

Borinot Bombus sp. visitant inflorescència de taginaste

L'abella fustera Xylocopa violacea sobre Echium fastuosum

Una tarda càlida que convida a la lectura reposada

Jardiner ocupat regant

Visió del temple de la Sagrada Família des del turó

Lantana de l’Uruguai Lantana montevidensis (Spreng.) Brit. Família: Verbenàcies. Originària de l’Amèrica del sud. Mida: 0,5-1,5 metres. Floreix des del gener (I-IV). Molt apreciada en jardineria per la seva resistència i per la vistositat de la floració. Emprada per encatifar parterres i rocalles. Present al sector Manacor, als jardins d’Elvira Farreras i a la República Argentina.

Llorer Laurus nobilis L. Família: Lauràcies. Originari de la Mediterrània. Mida: 5-15 metres. Floreix a la primavera (III-V). Medicinal (digestiu, carminatiu, antisèptic). Les fulles són emprades com a condiment de cuina. Escàs al Putxet, trobat en diversos punts, el sector central, prop entrada per Ferran Puig i les entrades per Marmellà i Manacor. 

© Jordi Cebrian 2020 Tots els drets reservats

Dissabte 22 de febrer


LA FLORIDA DELS ARANYONERS

Ens trobem en el moment àlgid de la florida de molts arbrets fruiters, de la família de les rosàcies, com els aranyoners, els cirerers, els ametllers i els mirabolans. Una pantalla blanca formada per l'esclat de petites flors de l'aranyoner decora l'escala que mena al punt culminant del parc. Cap altre moment de l'any aquests arbustos seran tan visibles i tan lluents. En altres punts, els diferents mirabolans escampats per tot el parc ens mostren l'encant irresistible de la seva magnífica floració, que atrau un munt d'insectes pol·linitzadors, especialment abelles i abellots. Moltes altres floracions despunten o s'insinuen, com la de les sàlvies, les espirees o les fotínies. La primavera comença a donar les primeres pistes d'activitat renovada sobre la vegetació, en els brots tendres del codonyer, en els aments arrodonits dels oms siberians o les poncelles encara tancades de les troanes. Els tudons visiten les mates de lligabosc fragant, les cotorres experimenten amb les flors dels oms i els becs de corall segueixen devorant poncelles de marfull i flors de Cortaderia. La merla i el pit-roig cerquen preses a terra, a primera hora, quan el parc encara roman tranquil i solitari. Verdums, gafarrons i caderneres trien branques ben visibles per exercir els seus bells cants nupcials. Aviat sentirem uns altres cants i uns xiscles molt més humans, executats per animadors i la canalla reunida en un escenari improvisat en aquest càlid matí de Carnestoltes.

Mirabolà Prunus cerasifera, comú al Putxet

Abellot col·laborant en la pol·linització del mirabolà

Pantalla d'aranyoner Prunus spinosa

Floració de l'aranyoner

Floració incipient de la fotínia Photinia serratifolia

Primera sàlvia Salvia officinalis en flor

Incipient floració de l'espirea Spiraea cantonensis

Aments d'om siberià Ulmus pumila

Bulbine frutescens, una planta bulbosa

Thuja Platycadus orientalis

Brot de codonyer Cydonia oblonga

Espectacular florida de Lavandula dentata, molt comuna al parc

Cotorreta de pit-gris sobre brancam d'om siberià

Tudó Columba palumbus sobre matoll de Lonicera fragantissima

Verdum Carduelis chloris cantant des d'un ailant

Pit-roig cercant insectes a terra

Merla mascle regirant el terra a la recerca de cucs de terra

Cadernera Carduelis carduelis cantant sobre un Cercis

Mallerenga blava Parus caeruleus

Mallerenga petita Parus ater

Mallerenga cua-llarga Aegithalos caudatus

Bec de corall Estrilda astrild sobre Prunus cerasiferus

Un mantell de boira corona el Tibidabo

Festa de carnestoltes per a infants i famílies davant de l'Espai Putxet

L'alzina de Marmellà, un cop més plantada, a veure quant dura

Un cop més, restes d'un botellón al parc

Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian 2020

Diumenge, 16 de febrer

UN MUNT DE TUDONS I UNES POQUES VIOLES

A primera hora del matí d'aquest diumenge, instants després què s'obrin les portes, fem una breu passejada matinal i tranquil·la. El parc i la ciutat sencera jeuen sota una fina capa de núvols baixos, la humitat és elevada i la visibilitat molt reduïda. Desenes de tudons, potser prop de cinquanta, reposen encara aturats en el brancam de cedres, mèlies, pins i pollancres. De cop surten tots volant, però tornen de seguida. S'arriben a concentrar una desena en un sol arbre. Més endavant els veurem ja més actius, devorant amb delit poncelles del mirabolà o brots de mèlia. Les aratingues es mostren molt excitades i fan molta fressa, potser com a resposta a l'amenaça que suposa el pas de gavians pel barri. Evidències d'una trencadissa molt lamentable, el cap d'un fanal destrossat, i restes de brutícia, ampolles i gots de plàstic escampats per la terrassa del segon nivell fan palès que la nit anterior ha hagut de tenir lloc una trobada estil botellada (botellón), però amb una certa tendència destructiva inclosa. El parc comença a oferir una estampa força primaveral i les floracions ja sovintegen. Jasminum mesny, Salvia microphylla, Prunus cerasifera, Prunus spinosa, Roldana petasites, Viburnum suspensum, Senecio lineatus entre les plantes ornamentals. Rhamnus alaternus, Sonchus tenerrimus, Alyssum maritimum, Euphorbia characias, Fumaria capreolata, Mercurialis annua, Poa annua, etc. entre les espontànies. A la part baixa del parc localitzem una petita concentració de la bonica viola endèmica Viola suavis catalonica, de flors blanques, una planteta que sol ser pol·linitzada per les formigues (mirmecòfila). Pot ser una presència relicta d'una plantació de jardineria o bé pot haver arribat de manera espontània. 

El parc a primera hora del matí

Tudó i les Torres Bessones de fons

Concentració de tudons

Tudó Columba palumbus menjant poncelles de Prunus cerasifera

Colom domèstic

Concentració de coloms a la rampa

Garses cercant miradors privilegiats

Cotorreta Myopsitta monachus ocupada restaurant el niu

Mallerenga blava Parus caeruleus busca insectes en un aladern

Parus cristatus visita una thuja

Esplendor de coronil·les

Florida de Prunus cerasifera

Florida d'aladern Rhamnus alaternus

Euphorbia characias

Florida de roldana Roldana petasites

Salvia microphylla

Viburnum suspensum

Viola suavis catalonica, endèmica

Plantació recent de plançons de Medicago arborea

Plantació recent de marfull Viburnum tinus

Plantació recent de Viburnum odoratissimum

Restes del botellón

Artistes incompressos

Trencadissa d'un fanal

Vigorós jove enfilant el camí amb bici

Roldana Roldana petasites (Sims.) H. Robbs & Brettel = Senecio petasites (Sims.) DC.  Família: Compostes. Originària de Mèxic. Mida: 80-180 cm. Floreix a l’hivern, del gener a l’abril. Atrau insectes pol·linitzadors. Escassa i força amagada al Putxet, al sector sobre el carrer de Ferran Puig.

Seneci sud-africà Senecio lineatus (L.f.) DC. Família: Compostes. Originari de Sud-àfrica. Mida: 60-150 cm. Floreix a la primavera i a la tardor. Present al sector central del parc, en diversos punts. Mata molt resistent. Atrau vespes i borinots.

Sàlvia rosa Salvia microphylla Kunth. Família: Lamiàcies. Originària de Mèxic. Mida: 30-80 cm. Floreix del maig a l’octubre. Planta aromàtica, molt utilitzada en parcs i jardins de tota la ciutat. Atrau insectes pol·linitzadors. La trobem al sector central del Putxet, a la tanca de l’escola bressol i als jardins de Mercè Rodoreda.

Marfull suspens Viburnum suspensum Lindl. Família: Caprifoliàcies. Originari del Japó. Mida: 1-4 metres. Floreix a la primavera. Emprat en jardineria per bastir tanques vegetals. Present al Putxet, sector per entrada Ferran Puig.

C Jordi Cebrian