Fitoderia-Putxet

Dilluns 30 de març

OBSERVACIONS DES DEL CONFINAMENT

Obligats per responsabilitat i per solidaritat a restar a casa confinats, ens aboquem a l'exterior, per petit que sigui l'obertura, per intentar no perdre el contacte amb la natura, i per copsar detalls per limitats i petits que siguin. És una necessitat compartida, que cada vegada esdevé més imperiosa. I pensem en les persones que es troben en primera línia, als hospitals i altres centres de salut, lluitant dia a dia per intentar salvar vides i per aturar l'epidèmia, i pensem en les persones obligades a sortir al carrer per treballar i mantenir cobertes les necessitats bàsiques de la societat. Tots ells mereixen el nostre reconeixement. Són moments molt difícils, un trasbals nou per a tothom, però del que ens hem de sortir amb paciència i amb prudència compartida. Avui dilluns matí, plou sobre Barcelona, fa un dia gris i rúfol, que no convida a sortir al carrer. Ahir diumenge en canvi va fer un dia més variable, amb llargues estones de sol, i la gent es va relaxar, molts van sortir a passejar com si res, i de vegades els mossos havien de convidar-los a tornar a casa.

Des del meu modest balcó observo a la gent, però sobretot al limitat marc de natura que se m'ofereix davant dels ulls. I la Natura no s'atura malgrat el patiment humà, malgrat aquesta situació d'emergència que només afecta la nostra espècie. Les garses i les tórtores s'engatusen en agres disputes. Les cotorres de pit gris s'aprofiten de les engrunes de pa que hom llença als coloms i les capturen amb major prestesa. Passa una solitària arpella en vol, que de seguida és interceptada pels gavians, que s'entesten en expulsar-la. El tallarol cap-negre continua patrullant pel seu territori a la recerca d'insectes i s'endinsa al meu balconet, perquè és dins dels seus dominis. També ho fan els coloms, amb molt més desvergonyiment. Una mallerenga petita baixa a un escocell per explorar un petit cos mort que no identifico i sobre el qual no deixa de donar cops de bec, aliè al noiet que va amunt i avall pel carrer muntat en el seu monopatí. Les merles s'aturen sobre els xiprers o els fanals per albirar també els seus dominis i al capvespre ens obsequien amb les seves musicals i aflautades refilades. I apareixen els primers ocells de primavera, les primeres orenetes. Els ballesters creuen el cel amb velocitats de vertigen, mentre emeten els seus crits aguts, que trenquen el silenci. Un primer mosquiter de passa, ocell migrador, recorre les mateixes alzines que el tallarol cap negre, per capturar minúscules preses a la part interior de les fulles.