Diumenge 15 de març



EL PUTXET SOTA L'EMERGÈNCIA

Des d'ahir a la tarda ha entrat en vigor a tota Espanya l'estat d'Emergència nacional per l'epidèmia del Coronavirus Covid 19. Queden restringits els moviments de les persones i els vehicles, a excepció de professionals sanitaris, policies, emergències i els treballadors de comerços d'alimentació, amb els seus transportistes. A partir de demà dilluns qui tingui que sortir de casa per treballar, ho podrà fer però no pas per altre motiu. Totes les iniciatives lúdiques culturals o festives han quedat suspeses. Es pot sortir a treure a passejar la mascota, però sense entretenir-se massa. La situació és al·lucinant, com l'argument d'una dolenta pel·lícula de catàstrofes. Un minúscul organisme, que ni tan sols és considerat un ésser viu, ha provocat un daltabaix majúscul a la nostra fins ara previsible societat humana i a la nostra fins ara ordenada convivència, i no estem gens preparats per afrontar aquestes desgràcies que ens afecten de forma massiva. 

He fet un beu passeig pel parc al matí, als volts de les 10h i l'he trobat pràcticament desert, llevat d'alguns irreductibles passejadors de gossos, sobretot dones. Amb aquells pocs amb els quals m'he creuat hem intercanviat mirades de desconfiança o d'aprensió, i hem procurat passar de llarg ben ràpid, evitant la mirada. Però més tard l'afluència de gent s'ha anat fent més i més constant i nombrosa, sense arribar ni de bon tros a ser equiparable a la d'un diumenge qualsevol. Hem vist famílies amb nens petits, gent gran, alguns esportistes, grups de joves. La gent té necessitat de sortir de casa, d'establir un contacte amb el verd de la natura i amb les fragàncies i els colors que exhala. Però cal ser prudent i mantenir les distàncies en tot moment. 

Els ocells sí que poden fer vida normal i la fan. Les cotorretes de pit gris devoren amb gana les oloroses flors de l'arbre de l'amor Cercis siliquastrum i les merles regiren el terra sota la vegetació arbustiva a la recerca de cucs i altres invertebrats. La primavera s'acosta malgrat tot, aliena al drama que els humans estem vivint, i noves floracions comencen a emergir amb força al parc, com la de les estepes de Creta Cistus parviflorus, els fals aladerns de fulla estreta Phillyrea angustifolia o la troana ovalifòlia Ligustrum ovalifolium. 

El parc a primera hora, vuit de gent

Diferents punts del parc, del tot deserts als volts de les 10h

Però les cotorretes segueixen devorant flors de Cercis com si res

Centranthus ruber

L'explosiva floració de l'estepa de Creta Cistus parviflorus

Troana ovalifòlia Ligustrum ovalifolium, ben florida per al delit dels abellots

Myoporum acuminatum, florit, un resistent arbust propi dels sorrals d'Austràlia

L'aladern de fulla estreta Phillyrea angustifolia, arbust mediterrani molt apreciat en jardineria i comú al parc.

Estepa de Creta Cistus parviflorus Lam. Família: Cistàcies. Originària de l’illa de Creta, on és endèmica. Floreix de febrer a maig. Arbust de florida vistosa, molt apreciat en jardineria. Flors sovint visitades per abelles, vespes i borinots. Present a la banda dels jardins d’Elvira Farreras i entorn.

Fals aladern de fulla estreta Phillyrea angustifolia L. Família: Oleàcies. Originari de la Mediterrània occidental. Molt abundant al litoral i prelitoral de Catalunya. Freqüent a Collserola. Mida: 1-2,5 metres. Floreix de març a maig i dóna fruits a la tardor. Medicinal de poc ús (odontàlgic) Emprat en jardineria. Força comú, present en diversos sectors del parc, com és prop sortida carrer Manacor i a les tanques de l’escola bressol. També als jardins d’Elvira Farreras.

© Jordi Cebrian, 2020